Esports 30/10/2011

Cuenca, Adriano i el poder de les bandes

Natalia Arroyo
2 min

Poques decisions són tan frustrants com la que ha de prendre un entrenador quan s'enfronta al Barça. Facis el que facis, estàs destinat a reaccionar. Qualsevol tècnic voldria poder proposar un partit de tu a tu i dur la iniciativa, però quan visita el Camp Nou sap que viurà el 70% del temps sense pilota i que bàsicament haurà de defensar-se. Però no es tracta de fer pinya i prou. No. Es tracta d'escollir l'estratègia que protegeixi millor la pròpia porteria. O que la desprotegeixi menys.

Precisament això és el que va treballar durant tota la setmana Caparrós, que va preparar el seu exèrcit per fer-se fort per dins, tapar les triangulacions interiors dels blaugranes i regalar les bandes. A priori, aquesta havia de ser l'estratègia més segura per evitar les malifetes d'Iniesta, Xavi, Messi i companyia. Però ahir Guardiola va dissenyar una altra cosa. Un equip "diferent". Un equip en què els extrems no només donessin amplitud, sinó també assistències de gol. Un equip que no utilitzés el mig només per construir atacs, sinó per finalitzar-los.

El perill d'una bona centrada

Ahir Guardiola va descompensar l'alineació de manera estratègica. Va situar Adriano de fals lateral esquerre per permetre que Villa, ubicat de teòric extrem, abandonés la banda per ocupar l'eix de l'atac al costat de Messi. Per la dreta, Cuenca i Alves es repartien les funcions d'homes de banda i, entre tots tres, van omplir l'àrea de centrades de profit que Messi i Villa (i els atacants de la banda oposada) van intentar rematar. Adriano va ser la carta amagada del Barça, una carta amb la que no havia comptat Caparrós, i que va desmuntar-li la paradeta en poc menys de quinze minuts. El brasiler va provocar les mans del penal i va acabar el partit amb dues assistències, la del segon gol a Messi i la del quart de Cuenca.

Tot va venir donat per la voluntat del Mallorca d'orientar els atacs del Barça a les bandes amb una distribució piramidal de la seva defensa. El tècnic balear va dissenyar un treball de pressió basat en un sistema d'ajudes destinades a tapar les possibles línies de passada del jugador del Barça que tingués la pilota. Però l'aposta va fracassar perquè els blaugranes sempre van saber trobar algun home lliure sobre qui jugar i aquest home lliure va ser, gairebé sempre, prop de la línia de calç.

Messi fa d'autèntic davanter

Aquesta situació va provocar que Adriano i Cuenca entressin molt més en joc de com ho fan normalment Villa i Pedro. Habitualment, el Barça evita les centrades des de la línia de fons perquè sap que, amb menys centímetres que els rivals, no traurà gaire profit de les disputes dins l'àrea. Ahir, però, el Barça va tenir l'habilitat de fer assistències des de la banda des de diferents alçades del camp i així va desorientar la defensa del Mallorca.

Alves va desestabilitzar el rival amb centrades des de tres quarts de camp, quan menys se l'esperen els adversaris. Cuenca per la dreta i Adriano per l'esquerra van saber buscar l'un contra un per fer centrades des de posicions profundes, però també van sorprendre amb passades sense necessitat de driblar el lateral rival. Aquest bon joc d'extrems va permetre el Barça resoldre aviat la feina i regalar l'última mitja hora de partit.

stats