Publicitat
Publicitat

El 2001 el Barça se'ls va endur a ell, a Bartra i a Romeu amb 10 anys

Cuenca: Un nen 'robat' a l'Espanyol

Fa una dècada aproximadament algú al Barça va decidir trencar la regla no escrita amb l'Espanyol que impedia que els dos clubs es robessin jugadors del futbol base. Una de les primeres fornades bones de l'Espanyol que vanfugiral Barça de ben petits és la que formaven Marc Bartra i el seu germà bessó, Èric, Oriol Romeu, el porter Àlex Sánchez i Isaac Cuenca. Tots cinc van arribar junts a l'Espanyol amb 8 anys -tots són de la demarcació de Tarragona- i amb 10 els va fitxar de cop el Barça. Els responsables del futbol base blanc-i-blau van posar el crit al cel en aquell moment, s'havia obert la veda, i des de llavors els robatoris mutus es repeteixen cada estiu, encara que són més habituals per part blaugrana. "Per això em fa gràcia quan sento el Barça queixant-se que l'Arsenal li pren jugadors...", comenta Josep Manel Casanova, excoordinar del futbol base de l'Espanyol. Sergio Lobera és l'entrenador del Barça que se'ls va endur, i reconeix: "Jo havia de fitxar els millors jugadors i no em van posar cap impediment; Cuenca i els altres estaven per sobre dels de la seva generació". D'aquell grup de cinc jugadors que cada dia pujaven i baixaven junts amb taxi de Barcelona a Tarragona, Isaac Cuenca ha fet un camí amb molts revolts fins a arribar al dia del debut amb el primer equip del Barça. "No estem acostumats que les coses li vagin tan bé a l'Isaac", explica el seu pare, que afegeix: "Donarà molta guerra al Barça, mentalment és molt fort després de tot el que li ha passat".

"Marxo del Barça, jo vull jugar"

Mentre Isaac Cuenca jugava per divertir-se en un equip de barri de Reus, l'Espanyol es va fixar en ell. Només tenia 8 anys, però deien que prometia molt. Destacava tant que dos anys més tard el Barça se'l va endur a La Masia, encara que ell no s'hi va voler quedar a viure, i seguia anant i tornant amb taxi cada dia. Mentre va anar jugant, aquests viatges de més d'una hora eren divertits, però quan va anar pujant de categoria i els entrenadors van deixar de comptar amb ell -era massa baixet i menut per als cadets-, no va tenir problemes a dir-li al seu pare: "Vull marxar, jo el que vull és jugar". El Barça no li volia donar la baixa, però a la tercera petició van haver d'accedir-hi. I va tornar a casa per jugar al Reus Deportiu. Quan va fer el salt al juvenil reusenc, Ramon Maria Calderé, llavors entrenador del primer equip (2008), es va fixar en ell i el va fer debutar a Tercera amb només 16 anys. Però Cuenca de seguida va veure que a Reus estava molt limitat, i va acceptar l'oferta de la Damm (cedit pel Reus) de Divisió d'Honor juvenil. "Cuenca és dels jugadors que et deixen marca. Venia amb tren de Reus a Barcelona cada dia i no va arribar mai tard", explica el que llavors era el seu tècnic, Javi Torrijos, que assegura: "La seva família és molt humil, no és creu més del que és, i com a jugador i com a persona és un deu: si algú mereix triomfar és ell". I a l'equip cerveser va tornar a cridar l'atenció, i altre cop l'Espanyol i el Barça es van barallar per ell, però Cuenca va acabar acceptant tornar a La Masia. Al juvenil A blaugrana, amb García Pimienta a la banqueta, va fer un any esplèndid -13 gols i titular indiscutible-, però en acabar, quan havia de fer el salt al filial que acabava de pujar a Segona A, un altre revés. Guardiola el va descartar per a la gira d'estiu del 2010 i a tres dies per tancar el mercat d'estiu el Barça el va cedir al Sabadell. "Imagino que al principi va ser difícil per a ell, però a la llarga li va anar molt bé perquè s'ha fet gran a Segona B", explica Albert Puigdollers, jugador del Sabadell i també exjugador del planter del Barça: "Quan ets al Barça tens la sensació que quan en surts ja no hi tornes". Però Cuenca ho ha fet, i amb tenacitat s'ha guanyat el cor de Guardiola. Gràcies al fet que el Barça està ple de grans jugadors, la majoria dels seus companys al filial blaugrana van passar l'estiu del 2011 amb les seleccions espanyoles, i ell va poder fer la gira i convèncer el de Santpedor. Ara ja ha debutat, però li queda el més difícil de tot.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT