Publicitat
Publicitat

HANDBOL

Danjel Saric: "Amb la guerra vaig perdre dos anys de la meva vida"

Nivell "Si em considero un dels millors porters del món? Sí, per què no?" Futur "Estem parlant amb el club i totes dues parts volem que segueixi al Barça"

Pocs mesos abans de fer 35 anys, el porter bosnià Danjel Saric (Doboj, 1977) està considerat un dels millors porters del món i vol tornar a repetir èxits passats amb el Barça. Ara, vint anys després de l'inici de la Guerra de Bòsnia, Saric repassa amb l'ARA com ho va viure.

Fa vint anys que va començar la guerra de Bòsnia. Tu eres un nen. Què en recordes?

Tenia 14 anys i recordo que setmanes abans deien que podia passar alguna cosa. De sobte, un 6 d'abril a les vuit del matí es van començar a sentir trets a Doboj i tothom ja estava preparat perquè era inevitable que passés. No va ser fàcil.

El teu pare, serbi, va anar al front de guerra...

Sí, la part musulmana volia manar a la ciutat. La part sèrbia, en percentatge, era al voltant del 40%. La resta, musulmans. Jo sóc serbi ortodox i el meu pare va anar a la frontera per lluitar des del primer dia.

En quines condicions vas viure?

Vam estar sense aigua i sense llum un any i mig. Jo sortia d'un petit refugi cada dia per anar a un pou a buscar aigua. També vam passar una mica de gana. Vaig estar un any i mig a la meva ciutat natal, Doboj, per després marxar a Banja Luka fins al final de la guerra i allà vaig començar amb l'handbol de debò.

Què t'ha ensenyat tot això?

Viure una guerra fa que ara tot ho vegi amb optimisme. No hi ha res del que faig o desfaig que no tingui solució. Jo vaig perdre dos anys de la meva vida amb la guerra i ara molta gent em diu: "Tu sempre tens un somriure a la cara". Com no l'he de tenir després de tot!

Ara els nens de 15 anys, a Bòsnia, tenen una vida tranquil·la.

I tant! Jo tinc una escola d'handbol a Banja Luka i els nens van a jugar a handbol, a fer un volt, van a prendre alguna cosa... Tenen una vida normal. El que jo vaig perdre ara tots els nens, per sort, ho tenen.

Amb tot el que has viscut i ara ets un dels millors porters del món. Te'n consideres?

Sí, per què no? Jo sempre dic la veritat. El Barça m'ha fet gran amb els títols i després jo amb les meves actuacions. Però jo no em relaxo i he d'anar cada dia a més.

Ningú sap per què, però els porters milloreu amb els anys.

[Riu.] Quan vas madurant com a persona i porter cada cop veus més clars certs llançaments, coneixes molt millor la gent. El més important és que el porter llegeixi els partits i això és una de les coses que per sort tinc.

El més difícil no és arribar-hi, és mantenir-s'hi...

Sempre dic que quan ets a dalt de la muntanya n'hi ha d'altres que la volen atacar. Com l'atacaran? No ho sé, però s'ha de buscar la solució. El meu objectiu és ajudar l'equip al màxim possible perquè tota la vida pots anar aprenent coses.

Hi ha Saric per estona?

Jo em trobo molt bé. Només fa falta veure Hombrados, quin nivell demostra amb quaranta anys...

Esportivament parlant, ara ve un mes i mig en què es decideix tot.

Sens dubte. La Lliga ens la jugarem al Palau contra l'Atlètic de Madrid, perquè també hem de jugar contra l'Ademar i equips complicats. I a Europa, si estem al nostre nivell hem de ser a la final four .

No serà fàcil superar el Copenhaguen davant de 20.000 persones...

És bo per a l'handbol. I és evident que tenen un gran equip, amb bons laterals i extrems, però jo miro el Barça i estem preparats al 100% per vèncer qualsevol equip. Ja hem superat el moment dolent de la temporada, perdre la Copa, però per sort vam guanyar els partits de Lliga.

Des de Barrufet o Masip que el Palau no s'identificava tant amb un jugador com amb tu. Ho notes?

La meva connexió és una cosa completament natural, em surt així, perquè jo no sóc cap actor. M'agrada connectar amb el públic, però sense perdre de vista la feina. No hi ha diners que puguin pagar el que se sent. El que tinc clar és que sempre s'ha de ser un senyor, perquè l'handbol s'acaba.

Al juny acabes contracte...

Totes dues parts estem parlant, perquè tant el club com jo mateix tenim interès perquè segueixi jugant al Barça. Espero que ben aviat es pugui arribar a un acord. Em vull quedar molt de temps aquí.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT