BARCELONALes persones sempre reclamen una segona oportunitat en la vida quan ho han fet malament. Sempre hi ha límits, però tothom mereix redimir-se de les coses mal fetes. Ahir David Millar va guanyar una etapa del Tour de França després d'una llarga fuga. Fins aquí tot normal. Però no va ser un triomf més. Va ser una victòria que feia temps, fins i tot anys, que esperava. Ahir tots els astres es van alinear i tot li va anar de cara.
Nou anys després del seu últim triomf, Millar va poder assaborir el que era tornar a vèncer. Però tornar a guanyar d'una manera diferent. Netament, sense mentides, sense fer trampes. I és que el corredor britànic va ser sancionat el 2004 per dopatge i es va passar dos anys en blanc sense poder córrer. Totes les rutes per entrenar-se que va haver de fer sol i sense poder competir li van servir per pensar-s'ho tot un altre cop. Per reconduir la seva vida.
El triomf, sent agosarat, és també català. Millar fa diversos anys que viu a Girona i s'hi sent tan arrelat que el seu fill es diu Ignasi. Ahir l'escocès nascut a Malta va somriure de manera diferent. Després d'una escapada de més de 200 quilòmetres amb el basc Egoi Martínez, Peraud, Kiserlovski i Gauthier. Ell, que era un dels millors contrarellotgistes del món, va aconseguir netejar el seu passat amb una escapada i un esprint.
Fa un parell de mesos va publicar el llibre Pedalejant en la foscor , en què explica com es va sentir durant els dos anys en què va estar sancionat i la dificultat de tornar a ser vist amb bons ulls. "Un dels principals motius pels quals vaig escriure el llibre és per fer entendre com es pot arribar al moment en què et deixes vèncer en la teva lluita per córrer sense trampes", afirmava un Millar que es gravarà el nom Annonay Davézieux -lloc on va acabar l'etapa d'ahir- al cor.
Sense canvis
El grup dels favorits, que va permetre l'escapada durant tota la jornada, va arribar a meta gairebé vuit minuts més tard que Millar. La general, doncs, no pateix cap canvi i avui tampoc se'n preveuen, ja que l'etapa que acabarà a Le Cap d'Adge no té gaire complicació.
Diumenge hi pot haver molts atacs amb els dos ports de primera categoria i Wiggins haurà de respondre a tots els que rebi. Ara bé, el Tour de veritat comença dimecres amb el Tourmalet i dijous amb el port de Balès.
