BÀSQUET-NBA
Esports 31/10/2011

Dècada amb un Gasol de llegenda

David R. Jover
2 min
Pau Gasol defensat per Rasheed Wallace en un partit amb Memphis de la temporada del debut, la 2001-2002.

BarcelonaJa han passat deu anys des que un jove de Sant Boi de Llobregat, espigat i amb moltes ganes de menjar-se el món, va debutar a la NBA amb els Memphis Grizzilies. Tres mesos abans de marxar a la millor lliga del món va acabar una feina que tenia pendent. Va ser l'artífex que el Barça derrotés per un clar 3-0 el Reial Madrid a la final de la Lliga ACB del 2001. Tenia pressa. Volia fer ràpid i bé la tasca encomanada per poder anar al draft que se celebrava dies després. Allà va ser escollit el número 3. I des del Madison Square Garden al cel.

Abans de marxar, Aíto García Reneses va dir que era massa d'hora, que no havia dominat com els Sabonis o Kukoc a Europa. Tenia raó. Però la progressió de Gasol va ser inimaginable. Ningú creia que aquell jove que no arribava als cent quilos de pes es podria barallar amb els interiors americans. Però de l'1 de novembre del 2001, en què va debutar amb quatre punts, al 7 de novembre tot va canviar.

La lesió d'un company, Stromile Swift, que havia estat escollit al número 4 del draft de l'any anterior, li va obrir les portes de la titularitat. Arribar i moldre. Els 27 punts de Gasol van enlluernar els Grizzlies, que començaven a creure que allà hi havia un projecte d'estrella. Des d'aleshores i fins el final va ser titular en tots els partits i va acabar sent escollit Rookie de l'Any. La llegenda començava a prendre forma.

En els sis anys i mig que va jugar als Grizzlies va aconseguir portar-los a disputar el play-off, però li va quedar un somni per complir: que guanyessin un partit de la posttemporada. Però tot queda en família. El seu germà Marc ho ha aconseguit.

De Memphis a Los Angeles

El febrer del 2008 es va produir un traspàs que quedarà a la retina de tots. Qualificat de robatori. Però bo per als dos equips, Grizzilies i Lakers. Gasol va anar a parar al costat de Kobe Bryant, el jugador més determinant de la NBA. Memphis, a canvi, va rebre dos jugadors discrets i els drets de Marc Gasol.

A Los Angeles s'ha acabat de fer gran. Més del que és. Més gran del que diu la llegenda. De Sant Boi, del Col·legi Llor de Cornellà, a conquerir l'anell de campió. Va ser el 2009. El triangle ofensiu que integrava amb Fisher i Bryant va derrotar uns Celtics que els havien superat la temporada anterior. El somni ja era realitat. Llàgrimes als ulls. I el 2010, el segon anell. Història viva del bàsquet català.

El somni de tot nen que començava a jugar a bàsquet era arribar a ser com Jordan o Magic. Ara no. Ara el somni dels nens que comencen a jugar és ser com Pau Gasol. Ser un guanyador, respectuós, lluitador i a qui no li han regalat res. Deu anys de llegenda que han passat volant.

stats