Publicitat
Publicitat

Del Nido, un home polèmic que aprofita totes les polèmiques

José María del Nido és un personatge polièdric. El president del Sevilla ha tornat a aprofitar un partit contra un dels grans de la Lliga per buscar la seva quota de protagonisme, aquest cop amb l'eslògan "Orgullosos de Andalucía" que lluiran avui a la samarreta, en una provocació qualificada per molta gent, fins tot per andalusos, d'innecessària. Però a Del Nido aquestes coses li agraden, i no sempre ho fa per provocar, ja que expliquen a Sevilla que ell mai fa res si a canvi no en treu un benefici econòmic. "És cert el que ha dit, que el Sevilla no cobra res per això, però s'ho cobrarà d'una altra manera; un dia anirà a la seu del govern autonòmic andalús i els recordarà la publicitat gratuïta que els ha fet, ja que la paraulaAndalucíaestà escrita amb el logotip de Turisme de la comunitat, i demanarà alguna contrapartida", explica Antonio Merino, redactor en cap del diariEstadio Deportivo, de Sevilla. Del Nido té molt bona relació amb la Junta d'Andalusia, governada pel PSOE, encara que ell va ser el cap de les joventuts de Fuerza Nueva i el seu pare era l'home fort de Blas Piñar -president d'aquest partit nostàlgic del franquisme- a la capital andalusa.

I és que a José María del Nido li agrada estar en tots els saraus. És el líder autoimposat del grup de clubs de la Lliga rebels contra el repartiment dels drets televisius, i cada cop que ha intentat animar la seva afició abans d'un partit provocant el rival li ha sortit el tret per la culata: abans d'unes semifinals de Copa contra l'Athletic Club va dir: "Ens menjarem el lleó de la melena a la cua", i va tornar de San Mamés escaldat. I contra el Madrid l'any passat, també a la Copa, va promocionar el partit amb un lema en portuguès -"Vamos deixar-te sem o titulo"- que també es va haver de menjar amb patates.

Ell va fer baixar el Sevilla el 1995

Va agafar la presidència del Sevilla l'any 2002, tot i tenir només un 3% de l'accionariat, però des del 1986 que forma part del club d'una manera o altra. Amb Luis Cuervas de president -Del Nido era la seva mà dreta-, el Sevilla va baixar a Segona B amb un descens administratiu per raons econòmiques. Cuervas es va veure forçat a dimitir, però en realitat la culpa va ser de Del Nido, que s'havia oblidat de signar un préstec a temps. Però el Sevilla -i el Celta- van ser amnistiats en un dels grans escàndols de la Lliga espanyola, del qual encara se n'arrosseguen les conseqüències: 22 equips a Segona.

El president del Sevilla té ara mateix l'espasa de Dàmocles sobre el cap, pendent de la sentència -s'esperava a principis d'octubre- d'un jutge a la petició de la Fiscalia Anticorrupció de 30 anys de presó pel cas Minutas. Del Nido va ser l'advocat de l'Ajuntament de Marbella amb Jesús Gil i Julián Muñoz, i entre el 1999 i el 2003, presumptament, va cobrar 6,7 milions d'euros per treballs que no s'ajustaven als diners rebuts o que eren directament inexistents. El fiscal l'acusa de prevaricació, malversació de diners públics, delicte associetari, falsedat documental i deslleialtat professional, i demana més anys de presó per a ell que per al mateix alcalde, Julián Muñoz (28). Al Sevilla ja estan preparats per si cal canviar de president aviat.

Més continguts de