Publicitat
Publicitat

LES URGÈNCIES DE MADRID Anàlisi

Florentino va celebrar-lo com si fos el de la 'décima', no s'ha gastat tants calés per a res

Del xoc del Photoshop al gol de Benzema

Benzema estava mort. La premsa de Madrid, a tota portada, ja l'havia esborrat del panorama sense pietat i sense la necessitat matussera de recórrer al Photoshop. De cop i volta, com passa tantes vegades amb els capriciosos follets del futbol, el davanter francès va fer a Lió, a la seva ciutat, davant del seu exequip, el seu gol més important amb la samarreta blanca. Mai una jugada tan bonica havia acabat amb una rematada tan ridícula. Ni amb un gol tan significatiu. La manera com Florentino Pérez ho va celebrar des de la llotja -alçant-se, aixecant les dues mans i posant-se-les cap- demostrava, al món sencer, les urgències històriques d'un Madrid que es considera el club més important del segle XX però que al XXI només lidera una única classificació: la de llençar la casa per la finestra.

Florentino no ho ha fitxat tot -els jugadors i l'entrenador més cars del món- i no ha construït la plantilla més insostenible de la història del futbol per no guanyar res. A Europa el Madrid arrossega un trauma i vol superar per primera vegada en set anys la ronda de vuitens de final de la Champions. Per això, quan Benzema marca el gol, se celebra amb una reacció poc senyorívola, com si fos, de fet, la consecució de la décima .

A Espanya, el seu malson es diu Barça. Concretament, un Guardiola que els ha guanyat els cinc partits de Lliga en què s'hi ha enfrontat i que entre el 2 a 6 i el 5 a 0 els ha clavat, a més a més, sengles estocades a l'autoestima. Ahir, per a més inri, van veure com renovava aquest Guardiola que els espera a Mestalla a la final de Copa, que continua com a líder tossut de la Lliga i que ensopega menys que mai. Potser per això, quan a la Casa Blanca es fregaven les mans pensant que l'Ahtletic Club podia puntuar al Camp Nou i deixar-los a només tres punts del Barça (quan una setmana enrere el teletext els situava a set per sota), el gol final de Messi els va fer tanta ràbia.

Un bunyol vergonyós
Res, però, no justifica el pas més que ha fet la premsa merengoide en el tot s'hi val per estar a dalt. El muntatge del diari As en què manipulava la imatge del fora de joc, en un bunyol que ha fet avergonyir el mateix director, ja ha passat a la història més fosca de la premsa esportiva. M'expliquen que mentre Alfredo Relaño, el director de l' As , anava fent el viacrucis de tele en tele i de ràdio en ràdio demanant disculpes, el grafista que va esborrar Koikili de la imatge es va passar tota la tarda plorant a la redacció. M'asseguren que no hi havia cap consigna ni mala fe. Es va equivocar, com tants àrbitres. O com tants futbolistes sols davant de porta.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT