24/02/2017

Desitjaràs els veïns de la cinquena

2 min

Avui, Pere Gratacós és un empleat del Barça destituït de part de les seves funcions mitjançant una sorprenent nota de premsa en què figurava el nom i els cognoms de qui l’havia fulminat. Gratacós, però, és també aquell entrenador que va dur un Figueres semiprofessional a una semifinal de Copa havent liquidat el seu club actual a partit únic, un sistema ràpidament enterrat. El torneig del KO espanyol és una altra mostra del biaix ibèric cap als poderosos: vendre l’enèsim clàssic es prefereix a exportar contes de Davids i Goliats. Paradoxalment, però, els mèdia d’aquí importen heroïcitats d’amateurs francesos i matagegants britànics. I, sense referències pròximes, es multipliquen les comparacions desencertades.

El Lincoln City, líder de la Cinquena Divisió anglesa, s’ha plantat als quarts de final de la FA Cup. La transposició fàcil porta a equiparar-lo a un conjunt de Primera Catalana. Res més lluny de la realitat d’una lliga amateur, on només els clubs més ambiciosos poden oferir salaris pròxims als mil euros mensuals als jugadors que els han de conduir cap a l’ascens. La classe mitjana de la categoria es pot sentir afortunada si en percep 400 o 500, atès que moltes entitats amb prou feines arriben a abonar les despeses de quilometratge. En aquest campionat, cap directiu ni cap tècnic es queixarien en els mateixos termes que Chris Hargreaves, l’entrenador del Torquay United el 2015, quan va afirmar que li resultava difícil mantenir l’equip a Cinquena amb jugadors que cobraven 375 lliures (440 euros) cada setmana. En l’anomenada National League hi conviuen clubs professionals i semiprofessionals, se’n televisen partits per televisió de pagament i per internet, i 18 dels 24 equips congreguen més de mil fidels a cada matx a casa.

A França, els jugadors que militen al cinquè nivell (el CFA2) són oficialment amateurs, però tots els clubs tenen l’opció d’incorporar-los amb un contracte model que estableix la compensació que han de percebre en funció de la categoria i dels contractes que han firmat anteriorment. Tots els barems es quantifiquen en punts, i cada punt té un valor que es revisa anualment. El contracte pot ser a temps parcial (amb un mínim del 60% de la jornada setmanal) o complet. Així, un jugador de CFA2 que no hagi sigut mai professional i que firmi aquest contracte no gaudirà de les prestacions reservades a l’elit però no baixarà d’uns 900 euros mensuals. Amb tot, en els clubs més humils, la majoria s’acullen a un contracte amateur, també regulat però sense barems ni limitacions, i que dona dret al jugador a percebre el subsidi d’atur si no té cap altra feina. És evident, doncs, que el marc econòmic de les cinquenes categories a França i Anglaterra és ben diferent de l’espanyol, així com la Cup o la Coupe no tenen res a veure amb la Copa; més ben dit, ni punt de comparació.

stats