Publicitat
Publicitat

PRIMERA DIVISIÓ

Dídac Vilà: "Pensava que els jugadors del Milan estaven a un altre nivell"

Confiança "Cada dia vaig a més" Milà "El primer dia estava una mica tallat, tot era molt surrealista" Espanyola "És un repte, però tinc molt per aprendre"

Cedit pel Milan, aquest lateral esquerre de 22 anys format a l'Espanyol està aprofitant el seu retorn a Primera Divisió, on de moment ha disputat tots els minuts, per acabar de consolidar-se en l'elit del futbol. La gran temporada que va fer l'any passat a l'equip blanc-i-blau va cridar l'atenció dels grans clubs d'Europa i, ara, més madur, confia seguir creixent com a futbolista a Espanya per afrontar la segona etapa al calcio amb més garanties.

Després de sis mesos a Milà, vas tornar aquest estiu per tenir minuts. Després d'onze jornades de Lliga, ho has jugat tot.

Sí, aquest era l'objectiu d'aquesta temporada: intentar jugar tots els partits i fer-ho a un bon nivell. Cada dia estic anant a més i espero seguir en aquest camí.

En aquesta segona etapa a l'Espanyol, què creus que ha canviat en tu respecte de la temporada passada?

L'experiència a Milà i amb la selecció sub-21 m'ha servit per millorar molt. Jugar i entrenar amb companys de tant nivell exigeix molt i t'obliga a estar molt concentrat en tot moment. He entès que si em trec els nervis de sobre i gaudeixo jugant les coses surten millor.

Fins i tot et pots atrevir a xutar des del mig del camp, com a Màlaga...

[Riu.] Digues-n'hi xut, digues-n'hi centrada... El cert és que m'hi trobo molt bé i sento que aporto coses i puc ajudar.

L'equip també està cada dia millor. Les victòries fora de casa hi han ajudat. Tan angoixats estàveu per no sumar lluny de Cornellà-El Prat?

Vèiem que no hi havia manera i no enteníem per què. Nosaltres sortíem a jugar a fora, igual que com ho fèiem a casa, però els resultats no acompanyaven.

I ara que els resultats sí que són bons, es parla d'Europa al vestidor?

Encara no hi pensem, és massa aviat. És evident que fa il·lusió classificar-s'hi, però fins a la jornada 30 no en parlarem, falta molt.

Però fins i tot alguns rivals, com l'altre dia el Vila-real, surten a defensar-se. Com ho valoreu?

Crec que tot depèn del partit i de la situació. Hi ha equips de tot. Però tampoc ens posen l'autobús ni notem que els rivals ens tinguin ara més respecte que abans.

Parlem de la teva etapa a Milà. ¿Com és fer un rondo amb Ibrahimovic, Robinho, Pato i companyia?

És una cosa que mai m'hauria imaginat que viuria. Quan els veus per la televisió, penses que estan a un altre nivell. Però quan els coneixes, passa a ser una cosa normal.

El teu primer dia d'entrenament, arribar a Milanello i creuar-te, per exemple, amb Gattuso. Què?

Recordo que vaig tenir una sensació molt estranya! Vaig anar saludant els que m'anava trobant pel camí. Estava una mica tallat. Tot era molt surrealista. Em costava de creure que jo pogués ser allà.

Has coincidit amb Maldini?

L'he vist un dia, però no vam parlar. Maldini és un mite, un referent.

Pochettino aspira a transformar la Ciutat Esportiva de Sant Adrià en un Milanello. Tu que coneixes allò: ho veus possible?

Seria una passada! És una ciutat esportiva molt gran, amb habitacions individuals per als residents del futbol base, un menjador brutal i molts tècnics al teu servei. Però té uns costos molt elevats, no és fàcil que un club pugui disposar d'unes instal·lacions com aquelles. Però si fos possible, és la millor manera d'assegurar el rendiment, vigilar la dieta, anar al gimnàs o rebre assistència mèdica en un mateix espai.

Tu que has tastat el futbol italià i l'espanyol, amb quin et quedes?

A mi m'agrada més el futbol d'aquí, perquè té més toc, més mobilitat i m'ho passo més bé al camp. Allà és més agressiu, més lent.

D'aquí sis mesos s'acabarà la cessió i tornaràs a Milà. Hi penses?

No gaire. Estic centrat en aquesta temporada i encara falta molt fins a l'estiu. En el món del futbol poden passar moltes coses en mig any.

Com, per exemple, rebre la trucada de l'absoluta. Del Bosque està provant diferents laterals esquerres en les últimes convocatòries.

Un entrena amb l'aspiració d'anar assolint reptes cada dia més alts. I l'espanyola és un somni, però sé que el camí és entrenar molt, aprendre i guanyar en seguretat. Calma.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT