Publicitat
Publicitat

LLIGA DE CAMPIONS

Que l'argentí rebi en zones més decisives sembla el camí més segur per remuntar

Distreure els centrals per alliberar Messi

L'eliminatòria contra el Chelsea potser necessita més gestió emocional que solucions tàctiques. Refredat i madurat, el guió del partit viscut a Stamford Bridge dibuixa un escenari força favorable per a un Barça que haurà de concentrar esforços a repetir moltes de les coses que va fer bé a Londres.

No cal cremar-ho tot malgrat l'1-0. En condicions normals, si es juga un partit similar, el Barça tindrà ocasions per capgirar l'eliminatòria. Només cal que trobi el punt just de ritme sense sobreexcitar-se, el nivell adequat de passió que requereix tota remuntada, sense caure en la precipitació, l'enemic més gran del joc precís i delicat dels blaugranes.

Idèntic Chelsea

Tot fa pensar que Di Matteo repetirà l'estratègia de la segona part: amb l'interrogant de si tornarà a confiar en la veterania de Drogba o si apostarà per l'agilitat de Fernando Torres en punta a la caça d'un contracop que mati l'eliminatòria, hem d'imaginar-nos un Chelsea totalment replegat en camp propi, amb Obi Mikel coordinant l'espès engranatge defensiu per aïllar Messi dels seus socis més fidels i allunyar-lo de l'àrea. L'aposta pel 4-3-3 amb dues bandes entregades a l'exercici de tapar passadissos interiors i interrompre la circulació de pilota del Barça sembla segura.

A partir d'aquí, Guardiola ha de resoldre si li està bé repetir l'estil de l'anada i esperar, pacientment, que vagin caient les arribades a la porteria de Cech (creuant els dits perquè la pilota, aquest cop sí, entri), si creu que li convé enverinar una mica més la possessió per guanyar profunditat i multiplicar les ocasions de gol o si prioritza el control i la calma per evitar encaixar un gol i que l'equip, confós per una tàctica massa accelerada, es passi de revolucions.

Alexis fixant els centrals

El principal maldecap de Guardiola és com atacar una doble línia de quatre i cinc jugadors davant de la frontal de l'àrea. Traduït a situacions concretes, el problema és construir camins que trobin Messi entre línies sense que l'argentí hagi de baixar i abandonar l'espai d'atac com va fer a l'anada. Una de les estratègies que més ha fet servir Guardiola per resoldre això és situar Alexis en punta per atraure l'atenció dels centrals i evitar que surtin al tall quan l'argentí els encari.

Entretingut pel centre i en vertical, el següent pas serà generar factors de distracció oberts per confondre la defensa anglesa també en horitzontal, amb l'objectiu d'estirar les línies i obrir algun passadís per dins per a les incursions d'Iniesta, que segurament recuperarà el seu rol d'interior. L'estratègia de dos laterals de recorregut no va ser del tot efectiva a l'anada i això podria canviar l'aposta per donar espai només a Alves per la dreta i un extrem més pur com Pedro per l'esquerra, deixant la funció de lateral a Puyol.

Fer jugar Piqué, amb Mascherano de parella, pot ser decisiu per permetre a Busquets avançar posicions i iniciar abans la pressió per evitar les transicions blues .

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT