Publicitat
Publicitat

TENIS

Des del 1969 ningú guanya els 4 grans títols en un any

Djokovic vol ara el Grand Slam sencer per fer història

Novak Djokovic, després de la seva victòria a Austràlia, té un altre objectiu: completar el Grand Slam sencer. Un repte que cap tenista assoleix des del 1969, quan ho va aconseguir Rod Laver.

Pèl-roig com sempre i amb l'aire despistat que tenen tots els genis, Rod Laver va fer entrega a Novak Djokovic de la copa que l'acreditava, després de sis hores de lluita contra Rafa Nadal, com a campió de l'Open d'Austràlia. Una estampa simbòlica que amaga molta història al darrere.

Laver, australià, va ser l'últim tenista professional que va assolir el Grand Slam sencer. És a dir, l'últim que va guanyar l'Open d'Austràlia, Roland Garros, Wimbledon i l'Open dels Estats Units en un sol any. Ho va fer el 1969, poc després que el tenis es convertís en una disciplina professional. Des d'aleshores, cap jugador ha estat capaç de fer-ho. Ni Pete Sampras, ni André Agassi, ni Roger Federer ni Rafa Nadal. Aquests tres últims tenen a les seves vitrines els quatre grans campionats, però en anys diferents.

El component històric del repte atreu, i molt, Novak Djokovic. Competitiu de mena i en un estat de forma majúscul, la seva victòria a Austràlia li dóna llicència per somiar amb el rècord de Laver. Les seves tres victòries consecutives en grans cites -Wimbledon, Nova York i Melbourne, totes contra Nadal, el gran damnificat de la tirania del serbi- fan pensar que aquest 2012 seguirà la ratxa. "És un caçador de cérvols", deia ahir a tota portada l'edició de l' Équipe en referència a la ratxa imparable del serbi. Un caçador de cérvols dúctil, amb una gran capacitat d'adaptació que el converteix en candidat a tot. Amb el permís d'un Nadal que no es rendeix i d'un Federer que, ja cap al final de la seva carrera, encara es reserva alguna bala d'or a la raqueta.

La clau és Roland Garros

Djokovic sap que les seves opcions per fer història passen per la terra batuda de Roland Garros. El jardí particular de Rafa Nadal -sis victòries en set participacions- és el principal repte que haurà d'afrontar el serbi en la seva cursa contra la història. El seu joc ha evolucionat més que suficient per trobar-se còmode sobre la terra batuda, però hi ha la incògnita sobre si, a cinc sets, seria capaç de vèncer al de Manacor. I més tenint en compte que, segons analistes reputats com Carles Moyà, Nadal ha trobat la manera de jugar contra el serbi.

"Nadal va brillar diumenge, va dur la iniciativa i va saber jugar bé la dreta paral·lela per descol·locar Djokovic", assegurava Moyà -que coneix bé el de Manacor des dels seus inicis com a tenista- a les pàgines d' El País . Nadal va plantar cara fent ús de la seva evolució, covada en pretemporada, i va distar molt del tenista que contra Djokovic es veia perdut. El partit de diumenge li demostra que hi ha menys distància tenística que el 2011 entre els dos.

El circuit ara s'endinsa en la temporada de pista ràpida americana, en què el serbi va excel·lir la l'any passat. Si Nadal vol recuperar el número 1 del món hi haurà de fer un bon paper. Això implica desgast. Un desgast que pot pagar car a la temporada de terra batuda, sempre exigent pel que fa al físic. Faria bé de no abaixar la guàrdia quan arribi la pols vermella. El caçador de cérvols serà a prop per fer història i seguir-lo deixant amb un pam de nas.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT