Djokovic, una altra final amb les mateixes conviccions

Barcelona“És important que al final del dia les teves conviccions siguin més fortes que els teus dubtes”, diu Novak Djokovic, que va posar el cara a cara amb Roger Federer al seu favor (23-22) per accedir a la sisena final de l’Open d’Austràlia, partit en què aspira al sisè títol en els últims nou anys. Als antípodes, de fet, és on el serbi va començar a creure que podia ser el tennista que és avui. I tot, recolzat en fortaleses que mai no ha abandonat. “Si aconsegueixes canalitzar-la, la por es pot convertir en energia”, relata. I, inspirant-se en la tragèdia de la guerra dels Balcans que va viure de petit, afegeix: “Aquelles vides perdudes em van fer mentalment més fort i em van permetre ser la persona que sóc. Només queda avançar, perdonar i utilitzar l’experiència com un reforç positiu”.

Una vivència que, innegablement, Djokovic ha vehiculat per assolir el que desitjava, ser el millor, amb un denominador comú amb predecessors com el mateix Federer, Nadal, Sampras: tenir-ho clar. “Crec que la meitat de qualsevol victòria és abans de trepitjar la pista. Si no creus en tu mateix, la por t’acabarà dominant”, subratlla Nole, convertit en un jugador gairebé inabastable, com va tornar a demostrar amb Federer (6-1, 6-2, 3-6 i 6-3). Dos primers sets devastadors en què va minimitzar el rival, amb més talent, i un quart set implacable, amb el cop d’autoritat que necessitava per neutralitzar la meritòria reacció de Federer. “És dur començar així, l’únic que penses és a aturar la sagnia”, explica el suís. Però el públic va revolucionar-se per ajudar Federer, el qual, amb la remuntada del tercer parcial va fer vibrar l’estadi, que ja imaginava una batalla èpica. I així hagués pogut ser si l’helvètic, amb 0-30 a favor, no hagués estavellat a la xarxa tres segons serveis seguits de Djokovic en el primer joc del quart set. En aquell moment, sense saber-ho, va dilapidar les seves opcions de victòria.

“Me’n vaig trist, però només penso a tornar. La veritat és que tot es fa més fàcil quan el públic et tracta així”, certifica el número 3 del món, rendit a l’indiscutible número 1 , que disputarà la seva dinovena final de Grand Slam (dissetena dels últims 22 Grans). Aquestes són les xifres d’un tennista tirànic que aquest any ha superat les llacunes que, per exemple, el van obligar a jugar cinc sets contra Simon a vuitens. Com diuen, els més forts ho són perquè s’imposen a les dificultats i arriben on es proposen. I Nole ja espera rival en una altra final de Grand Slam.

Williams, sense rival

En categoria femenina, Serena Williams i Angelique Kerber s’enfrontaran en la final. Williams, número 1 mundial, va passejar-se contra Agnieszka Radwanska en dos sets: 6-0 i 6-4. Kerber jugarà la seva primera final d’un torneig gran en eliminar la sorprenent Johanna Konta per 7-5 i 6-2.