Publicitat
Publicitat

El Barça exagera les triangulacions per desfer la proposta defensiva del Viktoria

Doble muralla txeca, triple paret blaugrana

La sensació que s'endurà Pavel Vrba, tècnic del Viktoria Plzen, de la seva visita al Camp Nou és una barreja d'agraïment i frustració. El seu equip va executar de manera gairebé perfecta tot el que havia previst i calculat, però amb això no n'hi va haver prou -perquè gairebé mai ho és-, per aturar el Barça. Els txecs van ser disciplinats durant 90 minuts, resistint heroicament sense pilota i amb les idees molt clares quan la van tenir. Aquest brillant partit, i la sort -o poc encert dels blaugranes-, els va servir per no caure golejats, tot i que van estar a prop d'encaixar una desena de gols.

Però el Barça ahir va fer un partit excel·lent fins a tres quarts de camp. Després, allà, li va faltar sempre un punt. Un punt de generositat a Messi, un punt de velocitat a Villa, un punt de sorpresa a Pedro. L'acumulació de futbolistes en molt poc espai no feia fàcil la combinació, però els de Guardiola van saber trobar forats on no n'hi havia i ho van fer, sobretot, a partir de les incorporacions de jugadors des de segona línia. Alves va ser determinant per la dreta i Iniesta, arribant moltíssim pel centre, va ser decisiu.

Tancats però vulnerables

El Viktoria va oferir batalla a través de dos uniformes de guerra. D'una banda, va plantejar un 4-2-3-1 atrevit i agressiu en fase ofensiva i, de l'altra, un 4-4-1-1 en fase defensiva. Aquesta doble interpretació de la ubicació dels futbolistes va venir donada per la voluntat de Vrba de no donar espais al Barça en atac i evitar que els de Guardiola escampessin la teranyina defensiva sobre la pèrdua de pilota i pressionessin lluny de la porteria de Valdés. El tècnic txec sap que és en aquesta transició, quan algun defensa s'anima a acompanyar la jugada de contraatac i descuida la seva principal missió, quan el Barça més mal fa.

El primer objectiu va ser no cedir metres a l'esquena per frenar la profunditat del Barça. Per això va fer que el seu exèrcit l'esperés amb dues línies de quatre homes ben juntes i endarrerides. La conseqüència d'aquest plantejament va ser que bona part del temps d'atac del Barça es va viure a camp rival i que, per avançar fins a porteria, es multipliquessin les triangulacions. Els defenses visitants estaven tant en línia que una senzilla paret va desmuntar la resistència de quatre jugadors. En el minut dos, Alves i Messi en van fer una de triple i, en l'acció del primer gol, Iniesta i Messi van desbordar amb una doble combinació.

Allunyar l'inici de l'atac

El segon objectiu va ser evitar la forta pressió blaugrana. Els txecs ho van intentar estirant l'equip i buscant els desplaçaments llargs com a principal automatisme ofensiu. Però abans feien una o dues passades curtes, fent veure que volien sortir jugant. Era una mena de trampa. Quan el Barça iniciava els moviments defensius i acumulava tres o quatre homes a la pressió, era quan llançaven amunt i buscaven el desmarcatge dels davanters més avançats.

La parella Mascherano i Abidal va saber gestionar bé aquest joc directe i Busquets, atent a la segona jugada, va saber cobrir tot l'ample del camp per iniciar els atacs amb criteri. El Viktoria va aconseguir que el Barça comencés a buscar el gol des de lluny i això els va permetre rebre'ls sempre ben ordenats. Això i la poca punteria van ajudar-los a somiar. Però poca cosa més.

Més continguts de