Dos amics que mai van jugar per jugar
BarcelonaVeïns. Amics. Gairebé germans. Companys d’equip en diferents vestidors. I també rivals. Els camins d’Abelardo Fernández i Luis Enrique Martínez han anat en paral·lel des que van néixer l’any 1970 a Gijón, on tornaran a veure’s les cares avui en l’Sporting-Barça ajornat pel Mundial de Clubs del desembre. Els seus coneguts reconeixen en els dos tècnics una mateixa manera d’entendre la vida i l’esport, un mateix concepte de la competició, una mateixa sensibilitat pel futbol. Tanta sintonia els va portar a una retirada del futbol similar. No podien competir al nivell que s’exigien i, per tant, ja no volien competir més. Abelardo va penjar les botes el 2003, incapaç de rendir al màxim després d’una greu lesió al genoll, mentre que Luis Enrique va plegar l’any 2004, al·legant una mena de desmotivació general. Tenien 33 i 34 anys respectivament, però no volien seguir per seguir.
“No vull jugar per jugar”, va escriure Luis Enrique a la seva pàgina web, quan va fer públic que no seguiria com a professional després de deixar el Barça. Havia rebut ofertes de lligues estrangeres, però no el seduïen prou i l’únic destí on hauria competit a Espanya era l’Sporting, però no s’hi veia amb cor. “S’ha d’estar net mentalment”, va dir.
I al 100% físicament, devia pensar Abelardo. La continuïtat del central, que va jugar el seu últim any a l’Alabès després de no renovar amb el Barça, es va frustrar per problemes al genoll. “Era un jugador molt involucrat”, recorda Delfí Geli, excompany a Vitòria i actual president del Girona. “No va ser una bona temporada, pel descens de l’equip. Parlàvem molt de la situació i sobre el fet que calia tirar-ho endavant, però ell tenia molt clar que aquell any ho deixaria”. Quan va anunciar el seu adéu, va explicar que l’Alabès “no mereixia” que competís “a baix nivell amb un contracte alt”.
Un any després de penjar les botes, Abelardo va fer una reclamació perquè la lesió fos considerada accident laboral. El 2004 va aconseguir que el jutjat social de Gijón li concedís la incapacitat total permanent per a la pràctica del futbol, amb una pensió de 1.400 euros. El 2006 el Tribunal Superior de Justícia d’Astúries l’hi va retirar.
Unai Vergara va ser el central amb qui va fer parella en el seu últim partit com a internacional, el dia de la seva lesió contra Anglaterra. “Em va ajudar molt, jo debutava -explica a l’ARA-. Sempre ha demostrat que és molt humil, competitiu, un guanyador. Un d’aquells esportistes que veus que han arribat on són perquè han sabut sacrificar-se”.
En la prèvia, tant Abelardo com Luis Enrique van deixar clar que avui buscaran fer un partit com el que haurien jugat. “La seva experiència com a defensa es reflecteix en com treballa l’equip i com intenta sortir des del darrere”, aporta Geli. L’Sporting-Barça es juga quan es juga, però no es jugarà per jugar. Serà especial. Paraula d’amics.
