Dues carreres perfectes per arrodonir una volta olímpica

Sant Cugat Del Vallès“Hem de ser una única persona”. Durant una volta a l’estadi olímpic, i ajudats per una corda en forma de vuit que simula el símbol de l’infinit, el velocista paralímpic Joan Munar i l’atleta Juan Enrique Vallès, especialista en 400 m tanques, hauran de córrer en paral·lel per completar els 400 metres més especials de la carrera de Munar, que té una malaltia degenerativa als ulls que li dificulta la visió. “Serà com compartir cames, braços i ulls”, augura. “És una responsabilitat enorme -admet el Juanen-. No he fet mai de guia, però quan el Joan m’ho va demanar no m’hi vaig poder negar. Perquè el volia ajudar i perquè també serà una oportunitat única per a mi de viure uns Jocs”. El valencià Juanen té 30 anys i ha competit en diversos Europeus, però mai ha participat en una cita olímpica. S’estrenen aquest dijous a Rio (16.56h).

“Era el company perfecte -explica Munar-. No només perquè tenim un estil i ritme de córrer similars, sinó perquè podia motivar-li aquest repte. Algú que ja ha estat en uns Jocs potser no s’hauria engrescat. Al final, el guia ha d’estar millor que jo i el necessito ficat”. Nascut a Paguera (1996), Munar viurà a Rio la segona experiència en uns Jocs Olímpics, després que amb només 16anys participés en el relleu 4x100 a Londres 2012. Ara, més madur i amb un or recent als Europeus, afronta el repte com un “preciós extra” que espera viure al màxim. La cirereta seria no només colar-se entre els quatre finalistes sinó aconseguir pujar al podi, però s’ho planteja sense obsessionar-se.

El camí fins al Brasil ja el satisfà, en especial perquè en l’últim any s’ha instal·lat al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat després de formar-se a les pistes d’atletisme d’un club a Calvià, a Mallorca, i està vivint en primera persona l’atmosfera de l’esport d’elit com a resident. “Entrenar-se així ho fa més fàcil”, reconeix.

Ha sigut en el grup d’entrenament del CAR on va conèixer el Juanen, que serà la seva ombra a Rio. “Confio plenament en ell”, admet. Si no ho fes, no li hauria proposat assumir la responsabilitat d’acompanyar-lo en una fita tan transcendent. Explica que ho ha fet per “tranquil·litat”, per evitar ensurts com el que va viure en l’últim Mundial al Qatar l’any 2015, quan el van desqualificar en la prova de 200 m per trepitjar la línia. Per si de cas, ara no es vol arriscar, encara que la presència d’un guia reclami un complement de preparació per sincronitzar-se. Munar i el Juanen, a més de l’entrenament habitual, han d’ajustar la sortida, les corbes i l’arribada per evitar incomplir les normes.

Però més que generar tensió o nervis, el reglament és una excusa per al Juanen per fer broma i provocar amistosament Munar. “Ei, Joan, que si em veig bé en l’última recta esprinto i aixeco els braços abans que tu, que ha de ser la bomba fer-ho en uns Jocs”, i li somriu. Si el guia creués la meta abans que l’atleta paralímpic, seria desqualificat.

La complicitat entre Munar i el Juanen és màxima. La veterania d’un compensa l’empenta de l’altre i ja s’imaginen a l’estadi de Rio de Janeiro, amb aquells nervis d’abans de sentir el tret de sortida. El millor crono de l’atleta valencià és un segon i mig més ràpid que el de Munar, però en carrera tindrà la complicació d’haver d’iniciar al costat del balear, malgrat que correrà per un carrer més exterior, la qual cosa implica algunes dècimes de pèrdua en cada corba. Munar n’és conscient, però hi té dipositada tota la seva confiança: “M’entreno al seu costat i sé que s’està preparant igual o més que jo”. Els dos saben que han de fer dues voltes perfectes perquè la gesta sigui rodona. El Juanen té al seu favor que en la seva especialitat, els 400 m tanques, ja ha d’adaptar la gambada a l’atac d’alguna tanca i té més flexibilitat per córrer al costat d’algú.

A més dels 400 m, Munar participarà en la prova de 200 m i el relleu 4x100 m, tot i que és en la primera on confia més en les seves possibilitats. És la prova que més està entrenant, amb una sessió a mig matí, de tècnica i sèries, i una altra a la tarda, amb reforç muscular, estiraments i alguna altra ronda d’explosivitat. La part negativa d’apostar-ho tot als 400 és que és la prova que més el fatiga. “Trigaré ben bé 20 o 25 minuts a assimilar el que hagi passat. Arribes esgotat”, explica el velocista. La part positiva és que, si va bé, serà una alegria compartida. I l’abraçada amb el Juanen serà l’última fusió.