Publicitat
Publicitat

L’ALTRA MIRADA

Eficàcia catalana al servei de la tècnica japonesa

El Kawasaki Racing Team busca un nou títol de Superbike

L’hegemonia dels pilots catalans en l’àmbit internacional del trial és prou coneguda. El prestigi dels corredors d’aquí als Grans Premis de MotoGP, també. En canvi, des que el 1988 va començar el Mundial de Superbike, només hi ha hagut un campió català: Carles Checa, el 2011, tot i que Rubén Xaus va obtenir un subcampionat i va estar a prop del títol diverses vegades. Malgrat això, l’autoritat dels catalans en aquest certamen protagonitzat per les motos de sèrie més ràpides del món és molt més gran del que pugui semblar de portes enfora.

El cap de setmana que ve comença a Phillip Island una nova edició d’aquest campionat, que passarà per 13 escenaris diferents fins al mes de novembre, dos dels quals a Espanya: Motorland i Jerez. L’objectiu dels participants és superar el Kawasaki Racing Team, que els dos últims anys s’ha emportat el títol de constructors. Els seus pilots han guanyat els campionats del 2013 ( Tom Sykes) i 2015 i 2016 ( Jonathan Rea).

Sentir el nom Kawasaki ens fa pensar en l’imperi japonès que el 1878 Shozo Kawasaki va fundar a Tòquio, inicialment destinat a la construcció de vaixells. Després vindrien motors de vapor, avions de combat i d’ús civil, robots, trens... i, des del 1961, motos. Però, en realitat, l’equip que ha obtingut els èxits referits és... català, i té la seu a Granollers, on treballen 29 persones, 15 d’origen local, la majoria amb un perfil més aviat tècnic.

L’any 2008 el terrassenc Pere Riba -que feia de pilot de proves per a la marca japonesa- va contactar amb els germans Blai i Guim Roda, que dirigien l’escuderia Glaner Honda, per saber si estarien interessats a portar les motos de la marca al Mundial de Supersport. L’acord va prosperar, i l’equip va anar creixent sota el nom de Provec Motocard. El 2011 el seu pilot estrella, Joan Lascorz, rep una proposta per pujar de categoria i entrar a formar part de l’estructura de fàbrica de la marca a Superbike. Pocs mesos després, Kawasaki encarrega als Roda la missió de convertir-se en l’únic equip oficial de la categoria reina, fins avui, ara amb el nom de KRT, per dirigir i tutelar la trajectòria de les motos de color verd en coordinació amb la base europea que la marca té a Holanda.

Lascorz va tenir la desgràcia de patir un accident en uns entrenaments al circuit d’Imola, en el qual va perdre la mobilitat, tot i que ara corre amb un èxit destacable al campionat d’Espanya de ral·lis TT.

L’anglès Tom Sykes es va convertir en l’estrella de l’equip, al costat del francès Loris Baz, i ja el 2012 va estar a punt d’emportar-se un títol que es va escapar per només mig punt en benefici de Max Biaggi. Però a l’any següent, Sykes consolidava l’objectiu i feia que Kawasaki guanyés el campionat. Aquest serà el sisè any de Sykes amb l’equip: “Això fa que ja em senti com un català més -diu el de Huddersfield-, tot i que sigui incapaç de dir ni una paraula en el vostre idioma perquè soc incapaç d’obrir tant la boca com vosaltres. Però m’agrada molt el vostre país, i sobretot la vostra manera de fer les coses”. El seu propòsit, als 31 anys, és superar el seu company d’equip, que en té un menys.

Dos títols en dos anys

Jonathan Rea porta només dos anys amb el KRT, però en tots dos s’ha proclamat campió del món: “El Tom és el principal rival, però no puc perdre de vista el Chaz Davies, que va guanyar set de les vuit últimes curses de l’any passat. Encara m’estic adaptant als canvis que hem hagut de fer a la Ninja ZX-10 RR, obligats pel nou reglament, del qual no m’agrada gens el sistema de sortida amb la graella invertida, però caldrà acostumar-s’hi...”, apunta l’irlandès.

“El principal repte -explica Guim Roda, el descobridor original de Marc Márquez, i màxim responsable de l’equip-és estar preparats per perdre, perquè després de dos anys seguits d’èxits això pot passar. Crec que estem en les mateixes condicions d’aquestes últimes temporades, i encara que cada any és una incògnita, després dels primers tests, i tot i els canvis que hem hagut de fer a la moto, jo diria que, d’entrada, el marge que tenim sobre els rivals és encara més gran”.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT