"Em quedo amb la sensació que en tenen ganes"

BARCELONA.Mirant al camp, quedava clar que ben poques coses havien canviat. En canvi, mirant la banqueta, no hi havia cap dubte que el primer equip del Barça tenia un nou entrenador. Acostumats al tarannà enèrgic i teatral de Guardiola, el posat de Tito Vilanova va ser radicalment oposat. Dues maneres de comportar-se ben diferents, però que són perfectament compatibles (almenys pel que es va demostrar ahir) per construir un equip guanyador.

Aquest tarannà no va variar a la conferència de premsa posterior al partit, com ja havia deixat entreveure durant la pretemporada. El tècnic es va mostrar satisfet amb el comportament dels seus homes sobre el terreny de joc, sobretot durant la primera part: "Es poden treure conclusions molt positives. Feia moltíssima calor, però al primer quart d'hora hem estat forts i hem reaccionat molt bé amb el gol que ens han fet. Quan vaig dir que els jugadors estaven motivats, no ho deia perquè sí. Ho demostra això i el fet de pressionar els minuts finals, malgrat guanyar. Em quedo amb la sensació que en tenen ganes".

Encara que el nom més destacat per a Vilanova va ser el de David Villa, que ahir reapareixia en partit oficial després de més de vuit mesos lesioant. "És important que hagi tornat a jugar, i també perquè ho ha fet a un bon ritme. A més, ha pogut marcar, i això li donarà moral", deia el tècnic.

D'altra banda, Vilanova va aclarir que no havia plantejat el partit ni els canvis tenint en compte el partit de Supercopa d'aquest dijous contra el Reial Madrid. I va aclarir que, per ell, no es tracta pas de cap torneig menor. "Nosaltres el volem guanyar. És cert que té menys importància en comparació amb altres, però per l'educació que he rebut en aquest club, volem guanyar-la".

Posat seriós

A Pep Guardiola li agradava contemplar els partits dret i fer correccions als futbolistes. Li agradava mirar les seves evolucions sobre el camp i fer-los correccions tàctiques a mesura que avançaven els minuts. Ahir, en canvi, Tito Vilanova en va tenir prou observant el partit amb un posat seriós. La majoria dels minuts, dret, però sense mostrar gran empatia pel que passava a la gespa. Els seus ulls es fixaven en la pilota i en els moviments dels futbolistes, però en comptes d'exterioritzar-ho, s'ho quedava per a ell, com aquell jugador d'escacs que no vol moure una peça sense tenir clar que és la correcta. Només l'acompanyava en les seves excursions per l'àrea tècnica una petita ampolla d'aigua que anava glopejant de tant en tant, igual que el seu predecessor.

Ahir el partit es va posar de cara, i l'equip mai no va patir pel resultat. L'únic moment de nervis va produir-se als 8 minuts, quan Castro va empatar per al conjunt donostiarra. Tito, conscient que l'equip havia rebut una galleda d'aigua freda, va acostar-se al límit de l'àrea tècnica per esperonar els seus. En canvi, amb els gols a favor, gairebé no va mostrar alegria. El seu rostre de concentració contrastava amb l'alegria dels altres integrants de la banqueta culer, que saltaven com esperitats per celebrar una nova genialitat de Leo Messi.

Dues mostres que evidencien el canvi de patró, encara que el tècnic de Bellcaire d'Empordà no volgués asseure's a la cadira de primer entrenador. Tito Vilanova va quedar-se al seu lloc de sempre, i a la butaca de Guaridola s'hi va asseure el segon entrenador, Jordi Roura. Qüestions de superstició d'un tècnic treballador i humil. "No sé si m'han enviat algun missatge per felicitar-me pel debut, estava pendent de l'entrenament de demà [avui, per al lector] i del partit del Gamper. No he tingut temps, ho sento", s'excusava a la sala de premsa , i afegia: "No sé què es recordarà del primer partit. Només sé que sempre és important començant guanyant".