Publicitat
Publicitat

Enhorabona i gràcies, moltes gràcies

Avui fa un any vaig deixar la presidència del Futbol Club Barcelona un cop completat el màxim de dos mandats que preveuen els estatuts. Després de set anys de dedicació constant al Barça, aquesta darrera temporada he pogut recuperar la meva condició de soci i seguidor apassionat del nostre club. L'he viscut amb intensitat, amb una immensa alegria i, per què no dir-ho, amb un cert orgull per la feina feta.

Ha estat un any magnífic ple de tota mena d'èxits. Hem aconseguit la quarta Champions, hem guanyat la Lliga per tercer any consecutiu i la Supercopa; el Barça B ha assolit la millor classificació de la seva història; hem guanyat la Lliga, la Copa, la Supercopa i la Lliga Catalana de bàsquet; la Copa d'Europa, la Lliga i la Lliga Catalana d'handbol; la Copa Continental i la Copa del Rei d'hoquei patins; l'aposta pel futbol sala finalment ha donat fruits amb escreix i aquesta temporada s'han guanyat tots els títols possibles; els equips de futbol base han seguit liderant totes les categories... i per damunt de tot, i com a resum de tot, hem seguit transmetent al món la imatge d'un club amb un estil de joc inigualable, amb una manera de fer, amb una identitat, úniques. Hem seguit passejant pel món la imatge d'un club i d'un país que quan s'ho proposen aconsegueixen ser els millors, els números u.

Davant de tants èxits, davant de tantes alegries, l'única cosa que desitjo en un dia com avui és donar l'enhorabona i les gràcies a tots els que ho han fet possible.

Enhorabona i gràcies, abans que res, als jugadors i tècnics. Ells són, han estat sempre, han de ser sempre, els grans protagonistes. Gràcies per la seva dedicació, pel seu esforç, pel seu compromís, pel seu amor al club i al país. El record més inesborrable dels meus anys com a president és sens dubte haver tingut l'oportunitat de compartir tants moments feliços, i d'altres de no tant, amb jugadors i tècnics. Haver ajudat a forjar un primer equip de futbol que és, sens dubte, el millor de tots els temps.

Enhorabona i gràcies, també, a tots els altres empleats del club. Sé prou bé que sense la seva feina discreta i constant res no seria possible.

Enhorabona i gràcies, molt especials, a tots els socis i seguidors. Aquest any hem seguit donant exemple que el suport permanent als nostres colors no està renyit amb la convivència i la lluita contra els violents. Gràcies per no caure en tantes i tan insensates provocacions.

Enhorabona i gràcies, finalment, a la junta i el president que durant aquest any han tingut la responsabilitat i el privilegi de regir els destins del club. Sé per pròpia experiència que això mai no és fàcil. Segur que tampoc no ho ha estat per a ells. Van fer-se càrrec del club quan era al punt més alt de la seva història i l'han pogut mantenir en el camí de l'èxit. Això avui és el més important. Les diferències, que hi són, queden per a un altre moment. De la situació econòmica del club ja en parlarem si finalment algun dia presenten la ja famosa acció de responsabilitat; de la pèrdua d'Unicef com a gran signe d'identitat i de la seva substitució per un règim dictatorial ja en parlarem a l'assemblea de compromissaris, que és on se n'ha de parlar. També, allà, quan presentin els pressupostos de la propera temporada, parlarem del paper i del futur de les seccions professionals i no professionals. Parlarem de la lluita contra la violència i del risc de determinats experiments. Parlarem de com s'hauria de reaccionar davant les ofenses als nostres jugadors i tècnics. Parlarem de tot el que escaigui, incloses les poc honorables maniobres per embrutar el meu nom i el dels meus companys de gestió, o per ometre la figura de Cruyff com a pare del joc del Barça actual. Però ara no és el moment de la polèmica. Penso que ara és el moment de ser feliços, és el moment d'assaborir tots els èxits d'aquests darrers dotze mesos i dels darrers anys. És el moment de ser agraïts amb els que s'ho mereixen. Fins i tot penso que en el fons el president i els directius d'ara estan agraïts amb els que els hem deixat en herència el millor Barça de la història. Potser tenen una forma peculiar de mostrar-ho, però segur que en el fons en el fons... senten una mica d'agraïment!

Enhorabona i gràcies, novament, a tots els que formeu part d'aquesta gran família blaugrana. Em sento orgullós de formar-ne part i em sento agraït per haver pogut contribuir durant uns anys a fer-la més gran i més respectada arreu del món.

Visca el Barça i visca Catalunya!

Més continguts de