Publicitat
Publicitat

DES DE LA CASTELLANA

Enquestes bones i dolentes

El món de les enquestes sempre ha estat molt divertit. Perquè es fan enquestes de tot. Des que un 73% dels nens immigrants a Espanya són del Barça, fins que el 38% dels socis blaugranes fan l'amor després d'una victòria del seu equip. I un cop et diuen el resultat de l'enquesta, tens dues opcions: creure-te-la o no. Tu no sé què acostumes a fer, però el senyor Pérez, president del Madrid, se les creu totes. Bé, totes no. Només les que fa ell. Perquè us en feu una idea, fa dos anys Ancelotti no va entrenar el Madrid perquè els socis no el volien i així ho demostraven les moltes enquestes que va fer Florentino. Quan el tenia emparaulat, el va descartar i va fitxar Pellegrini. I Ancelotti va acabar al Chelsea.

Per ser president l'any 2000 va encarregar una enquesta de quin era el jugador que el soci voldria fitxar per molt impossible que semblés. I va guanyar Figo. A partir d'aquí, ja sabeu el que va passar...

Ara ha sortit una enquesta publicada pel diari As que deixa clar que l'estat espanyol està canviant. Que cada vegada el Madrid va guanyant més animadversió i en canvi el Barça va afegint més adeptes. Places que històricament havien estat plagades d'aficionats blancs ara simpatitzen més amb els colors blaugranes. I, ràpidament, des del Madrid s'han afanyat a desacreditar-la i a dir que no se la creuen. I més quan algú ja començava a lligar que el fet que els de Chamartín caiguessin últimament més malament era per culpa de l'actitud de Mourinho. I esclar, tots sabem que amb això no s'hi juga.

I justament aquesta mateixa setmana també es feia pública una dada de les enquestes que remenen dins del club. Perquè tingueu clar que Florentino fa enquestes totes les setmanes. Totes. I aquestes revelen que els nivells de popularitat de Mourinho entre els socis del Reial Madrid volta el 93%. La xifra més alta que ha tingut mai cap membre del club (jugadors, tècnics o directius) en l'última dècada. I per això el senyor Pérez està entregat en cos i ànima al seu entrenador. El que em fa gràcia de tot plegat és la diferència de fe entre unes enquestes i unes altres. O ens les creiem totes o fem el ridícul.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT