Publicitat
Publicitat

ESPÈCIE PROTEGIDA

Escolta, Lopetegui, la veu…

S’haurien de prohibir les setmanes de seleccions. El futbol de veritat és el de clubs i aquestes interrupcions ens deixen abandonats i perduts durant massa dies. La vivència encara és pitjor si has perdut l’últim partit abans de l’aturada: el regust amarg de la derrota s’allarga com una ressaca a partir dels cinquanta.

Suposo que en el meu nul interès pels partits de seleccions hi influeix el fet que el meu país no en tingui. Però intueixo que si algun dia deixen competir la selecció catalana (qüestió que hauria de ser possible al marge de la independència) tampoc em generarà excessiva passió. Més que l’espanyola, però poca.

No obstant això, seré obedient a l’actualitat. Setmana de seleccions? Parlem-ne. En la convocatòria de Lopetegui, i seguint la tradició, no hi ha cap jugador de l’Espanyol. Normal, em diran els amics habituals: per dolents. Potser sí. Però si jo tingués poder per decidir, no canviaria Gerard per Deulofeu. Ni tan sols si hi afegissin dos milions d’euros. Tampoc em sembla més bo Illarra que David López. Ni acceptaria un canvi de cromos entre el suplent Jordi Alba i Aarón Martín. Entenc que Diego López és veterà, però la presència de Reina només s’explica pels seus acudits (“Camarero!”).

Tot i que no m’emocionaria ni gota veure els jugadors del meu equip amb la roja i que patiria per les seves lesions, vull que siguin convocats i em molesten les injustícies històriques dels seleccionadors espanyols. Han sigut internacionals Munir, Bojan, Raúl Bravo, Iván Campo, Gabri, Callejón, Arbeloa o, fins i tot, l’actual seleccionador Julen Lopetegui. Tots ells, això sí, jugadors d’un d’aquells dos equips que es pensen tan diferents i són tan semblants.

Els seleccionadors són injustos amb els jugadors de l’Espanyol. Molts d’ells han sigut convocats al cap de poc d’abandonar el nostre club. Els més recents, Callejón i Lucas Vázquez. I no vull que Aarón pensi que només si deixa l’Espanyol i fitxa pel Madrid podrà ser internacional. Perquè tots els jugadors (per prestigi, diners o pel que sigui) volen anar amb les seleccions. I que l’Espanyol entri en els pensaments del seleccionador és una condició necessària -tot i que no suficient- per retenir el talent. Com més jugadors internacionals, més conegut serà el nostre club i més capitalitzat estarà. Com a empresa esportiva que som no ens podem permetre el luxe de prescindir-ne. Potser aleshores m’animaré a veure un partit de seleccions. No ho crec.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT