Un Espanyol incòmode sobreviu al setge d'Anoeta

BarcelonaL’Espanyol va tornar a demostrar a Anoeta que és un conjunt al que li senta molt bé el vestit de rival incòmode a equips de la zona noble. En un partit que pràcticament va calcar als del Sánchez Pizjuán i l’estadi de la Ceràmica, els blanc-i-blaus van saber anul·lar amb gran ordre defensiu i moltes ajudes una Reial Societat (1-1) que segueix sense trobar el camí al seu feu, on només hi ha guanyat un dels cinc duels disputats.

Malgrat avançar-se al marcador, el punt va acabar tenint un millor regust de boca per l’Espanyol, que tanca amb aquesta visita un autèntic Tourmalet a domicili: en els primers cinc desplaçaments ja ha visitat els camps de Barça, Madrid, Sevilla, Vila-real i Reial Societat. El balanç: dues derrotes comprensibles i tres empats de valor que, això si, només seran bons si l’equip és capaç de recuperar la fortalesa a casa.

A Anoeta, l’Espanyol era conscient que el guió de partit previst encaixava a la perfecció amb la seva identitat. Calia córrer, ajudar-se, sacrificar-se per l’equip i actuar com un bloc. I així ho va fer. També sabien els homes de Quique que per superar als donostiarres no calia ser més prolífic, sinó efectiu a ambdues àrees. La majoria d’atacs els va protagonitzar una Reial Societat que va cometre un error, i el va pagar car. Només s’havien disputat vuit partits quan Baptistão va connectar amb encert una bona centrada per la dreta de Jurado, superant per dalt amb un precís cop de cap a un Rulli que va quedar a mitja sortida. El gol responia al principal canvi previst per Quique, que va tornar a Baptistão a la punta d’atac, on guanya en efectivitat.

La diana, però, no havia arribat de casualitat. I és que, fins que les cames li van permetre, l’Espanyol va saber incomodar la sortida de la Reial Societat amb una pressió efectiva i esglaonada. Eusebio Sacristán, amb rostre seriós, no veia clar per on fer mal als blanc-i-blaus, que controlaven amb solvència el domini estèril dels locals. Durant més de mitja hora, l’Espanyol va saber aïllar l’atac dels donostiarres de la resta d’equip, per bé pràcticament va renunciar a atacar. Baptistão va voler sorprendre de nou a Rulli amb un xut des d’una posició lateral pròxima al mig del camp, però no va anar més enllà d’un avís.

Januzaj trenca el mur periquito

Poc a poc, però, els homes d’Eusebio van anar madurant el partit, guanyant metres a un Espanyol que va pecar de no defensar-se més amb la pilota. I és que quan va arribar la fatiga, a l’Espanyol li va costar més pensar que córrer. Sense idees clares, tot era precipitació. Sense pausa, la Reial Societat va collar a base d’arribades cada cop més clares. Si primer havia estat determinant Baptistão, ara era el torn de Pau, que va convertir-se en un gegant davant els avisos d’Oyarzabal i Kevin. El gironí va tornar a reivindicar-se en un escenari de pes, justificant novament les seves titularitats, que no tenen res de casual. Ja fa temps que va deixar de ser un porter de futur per ser-ne un de present, capaç de guanyar la partida a tot un Diego López.

El setge donostiarra, però, va fer inevitable el gol local. El que el bloc no va aconseguir, sí que ho va fer una individualitat. Januzaj, que havia entrat pocs minuts abans, va irrompre amb velocitat per la banda esquerra, generant un desequilibri a la defensa al superar amb una talentosa i subtil sotana un David López que va quedar venut. Amb espai i temps per pensar, el jove belga va assistir a Illarramendi, que va empatar a plaer des del punt de penal. El gol feia justícia als mèrits dels bascos, que portaven estona decantant el camp cap a la porteria de Pau. Incapaç de reaccionar amb perill en atac, l’Espanyol va concentrar-se amb el que les forces li van permetre. Només al tram final, els blanc-i-blaus van poder allunyar el partit recuperant la pressió en atac que va donar-los una mica d’oxigen darrere. A Anoeta, l’Espanyol va tornar a confirmar que sap subsistir en un escenari hostil. El proper pas, però, ha de ser demostrar que és capaç de menjar a la taula dels grans.