Publicitat
Publicitat

EUROCOPA

El Regne Unit tampoc enviarà cap representant polític a l'Eurocopa per protestar contra el govern ucraïnès

El president de la FIFA, Joseph Blatter, ha intentat aturar sense èxit el boicot polític als partits de l'Eurocopa a Ucraïna en protesta per la situació a la presó de l'ex primera ministra Iúlia Timoixenko

Timoixenko, líder de l'oposició, amb la salut deteriorada per una vaga de fam, compleix una condemna de set anys de presó per abús de poder i assegura ser víctima de suposats maltractaments i de la falta d'assistència mèdica. L'últim a incorporar-se al boicot és el govern britànic, que dijous va anunciar que no enviarà cap representant a la primera fase de l'Eurocopa, tot i que Anglaterra disputarà a Ucraïna els seus tres partits del grup D (contra França, Suècia i Ucraïna).

El portaveu ha precisat que el govern encara està "valorant" quina actitud es prendrà en rondes posteriors si la selecció anglesa es classifica, ja que els encreuaments de quarts d'aquest grup amb el C (Espanya, Itàlia, Irlanda i Croàcia) tindran lloc a Donetsk i Kíev, escenari aquest últim de la final. Gran Bretanya s'uneix a la protesta europea que van encapçalar Alemanya, França i la mateixa Comissió Europea.

La cancellera alemanya, Angela Merkel; el president francès, François Hollande; el president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso; la vicepresidenta Viviane Reding i la comissària d'Esport Andrulla Vassiliu van decidir al maig no anar a cap trobada de l'Eurocopa que es disputi en territori ucraïnès. Dirigents d'altres països europeus com Holanda, Àustria i Bèlgica es van sumar així mateix a la protesta per la seva preocupació sobre les vulneracions dels drets humans a Ucraïna.

"El seu lloc no és una presó", va dir Hollande el dia 1 en referir-se al cas Timoixenko en una conferència conjunta a París amb el seu homòleg rus, Vladímir Putin, que al seu torn va criticar el boicot pel fet de considerar-lo "contrari als ideals olímpics". El boicot polític i institucional europeu a Ucraïna va arribar a posar en dubte la celebració de l'Eurocopa. El president d'Ucraïna, Víktor Ianukóvitx, va sortir al pas dels rumors sobre l'eventual cancel·lació de l'Europa a l'afirmar el 14 de maig que el torneig es desenvoluparia al seu país i Polònia. "Estic segur que el Campionat d'Europa se celebrarà. La política és la política, i la vida és la vida", va dir Ianukóvitx, que tres dies abans es va veure obligat a cancel·lar la cimera d'Europa Central i Oriental a causa de la negativa a acudir a Yalta de 12 dels 15 països convidats.

El president de la FIFA, Joseph Blatter, també ha intentat, sense èxit, separar política i esport. El 4 de maig va afirmar que no hi havia "marxa enrere" en els plans previstos i ha criticat la protesta dels dirigents europeus. Quatre hores després, el capità de la selecció alemanya, Philipp Lahm, es va unir a les crítiques a Ucraïna en assenyalar que la manera com tracten Timoixenko "no té res a veure" amb el seu concepte del que és la democràcia.

El dia 24 Blatter va reiterar les seves crítiques als dirigents europeus promotors de la protesta contra Kíev en declarar que "de cap manera" la política ha d'interferir en l'organització de l'esport, en aquest cas del futbol. "El futbol, especialment, ha d'unir la gent i no dividir-la", va afirmar Blatter a Budapest en el discurs de clausura del congrés anual de la FIFA. Blatter va mostrar la seva conformitat amb les paraules del primer ministre hongarès, el conservador nacionalista Viktor Orban, que en l'obertura del congrés va dir que l'esport i el futbol han de tractar d'unir la gent, però un boicot "només pot dividir".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT