Europa tremola quan el Barça es posa a jugar
BarcelonaEl primer que va acostar-se per felicitar Leo Messi quan acabava de marcar el 2-0 va ser Neymar. Era el primer gol de Messi en dos mesos. El brasiler, amb la seva rialla expansiva, es va acostar a l’argentí, que feia aquella cara dels nens quan acaben de fer-la grossa, mig tímida, mig feliç. De mica en mica, els altres jugadors també van fer pinya al voltant de Messi. El petitó estava de tornada al Camp Nou i ho va celebrar jugant un partit magnífic, tancant el cercle amb dos gols. Amb el braçal de capità, samarreta de màniga llarga i l’espurna de sempre, Messi va tornar a la titularitat per deixar clar al món sencer que el Barça no té rival. Per confirmar, per si algú ho dubtava, que el Barça sempre serà millor amb Messi al terreny de joc. Després de cruspir-se el Reial Madrid en un partit històric, l’equip de Luis Enrique va convertir en una joguina el Roma (6-1) i es va assegurar la primera posició de grup amb un primer temps per emmarcar. El barcelonisme viu dies de felicitat. Aquells partits a mig ritme, sense idees clares de fa poques setmanes, ja formen part del passat.
La felicitat, al Barça, és gairebé total. El millor jugador del món, Messi, va tornar el dia en què Suárez va demostrar que és el millor golejador. La nit va sortir rodona i va convertir en un tràmit el partit de Leverkusen, cosa que va permetre a Alves forçar la groga per poder fer net de targetes, complir així la sanció contra els alemanys i donar minuts a jugadors com Marc Bartra o Sergi Samper. Gerard Piqué va trobar el gol que no va poder fer al Santiago Bernabéu i només la lesió de Sergi Roberto a la segona part va tacar l’expedient d’un partit en què el Roma va facilitar bastant la feina al campió amb una actuació deplorable indigne d’un subcampió de la Serie A. Si hagués volgut, el Barça hauria pogut fer més gols liderat per la màgia d’un Messi que sempre il·lumina els partits amb una llum diferent. El futbol esdevé art, quan Messi juga.
En un tres i no res, l’equip de Luis Enrique ha fet un salt de qualitat i ha esborrat el record dels partits guanyats a empentes i rodolons. Del patiment, a la joia. Els lesionats han tornat, els futbolistes cansats estan en un moment dolç i la idea de joc està clara: el Barça pensa més ràpid que els rivals, jugant sempre al primer toc, convertint cada gol en una oda d’amor al joc col·lectiu. Com ja va passar dissabte a Madrid, els gols contra el Roma van anar madurant de mica en mica, amb jugades al primer toc, amb moviments corals i la pilota voltant tan ràpida que els italians no la veien. Minuts de toc, amb tots els futbolistes de camp participant, per acabar acompanyant la pilota al fons de la xarxa de la porteria defensada per Szczesny.
El Barça uneix en un mateix terreny de joc els tocs de qualitat individuals de jugadors com Neymar amb les ajudes col·lectives. Messi i Suárez van fer-se un fart de baixar per pispar pilotes als davanters del Roma, mostrant el caràcter necessari per provocar una suor freda a l’esquena de tots els clubs europeus. Ningú vol ser rival d’aquest Barça.
Un Roma suïcida
El Roma, com el Madrid, es va sumar a la festa equivocant-se en la manera de jugar. El francès Rudi Garcia va apostar per una defensa molt avançada que no va frenar un Barça amb més recursos ofensius que ginys tenia James Bond. Alves, en un moment dolç, va trencar la defensa romana un cop i un altre, i el partit va ser un monòleg. Malgrat que Dzeko va perdonar el 0-1 sol davant Ter Stegen, el Barça va aprofitar el partit per enviar a Europa el mateix missatge que havia enviat a Espanya al Santiago Bernabéu: aquesta temporada, repetir el triplet és una opció molt factible. Només el Bayern, ara mateix, sembla gaudir com el Barça.
Luis Enrique va optar per donar descans a Andrés Iniesta, que havia jugat al Santiago Bernabéu amb molèsties, i recuperar l’únic sistema tàctic possible quan Messi, Suárez i Neymar juguen, amb tres migcampistes darrere. És a dir, Sergi Roberto, el comodí, va ocupar el lloc d’Iniesta, al costat de Rakitic i un Sergio Busquets que va elevar el nivell del seu joc fins a nivells altíssims, trencant la pressió al centre del camp dels romans amb passades verticals, amb moviments harmònics i una pressió elèctrica que va convertir el partit en un esport jugat només amb una porteria, la romana.
El joc dels penals
Busquets va donar vida a Dani Alves, molt entonat, i el trident ofensiu, amb una exhibició de joc total. Per darrere, Vermaelen va jugar un bon patit al costat de Piqué, lligant en curt Dzeko, una illa en atac d’un Roma que només va arribar una mica a la segona part, quan ja perdia per golejada, i Iturbe, que va entrar al descans, va mostrar una mica de caràcter. Abans del descans, però, el Barça ja guanyava 3-0 amb dos gols col·lectius executats per Suárez i Messi, i un altre de golejador pur de l’uruguaià. A la segona part, Piqué va encaparrar-se a marcar i Messi va fer el cinquè, el segon de la nit. Un monòleg en què va faltar el gol de Neymar. I això que Messi li va deixar el penal que Szczesny va aturar al brasiler. Adriano, però, va aprofitar el rebuig per fer el 6-0 d’un Barça en què tres dels millors jugadors del món, un brasiler, un argentí i un uruguaià, s’ajuden, es regalen gols i cedeixen els penals a qui més falta li fa. Ara, si Neymar va fallar el seu, poc després Ter Stegen es va sumar a la festa aturant un penal de Vermaelen que va xutar Dzeko. Un penal en contra va ser la cirereta del pastís, donant el seu minut de glòria al porter alemany, malgrat que en el darrer segon, Dzeko va fer el 6-1 rematant de cap.
El Barça torna a ser aquell equip que enamora els neutrals i atemoreix els rivals. I el barcelonisme, amb Messi llest, encara no ha baixat del núvol on va pujar dissabte.
