Esports 09/06/2012

Exterminació a la Philippe Chatrier

Oriol March
2 min

BARCELONAPoques semifinals de Roland Garros s'han solucionat amb un resultat tan escandalós: 6-2, 6-2 i 6-1. La signatura d'aquesta barbaritat porta el nom -com es podia esperar- de Rafa Nadal. El seu partit d'ahir contra David Ferrer va ser l'obra d'un comando militar d'elit. Precisió, potència, un punt de sadisme. La Philippe Chatrier, el nom que rep la pista central del Grand Slam parisenc, no recordava una exterminació similar en molts anys. I això que Ferrer no va estar, ni de bon tros, desentonat.

Nadal s'ha presentat aquest any a Roland Garros revestit d'autoritat. Guanya els partits d'una manera determinista, invariable. Com si no existís la possibilitat de la derrota. Intractable amb la dreta i més sòlid que mai amb el revés. Fins i tot amb el servei, segurament el seu cop més dèbil, traspua seguretat. En essència, és el mateix jugador que es va presentar en societat a París l'any 2005, quan en la seva primera intervenció es va endur el títol. Però els seus complements, les seves armes tenístiques, indiquen una millora exponencial del seu joc.

Fa set anys Nadal ja semblava un tenista indestructible. Corria cada punt com si fos l'últim, però li costava trobar el cop definitiu que li permetés tancar els partits sense el desgast físic titànic a què tenia acostumada la parròquia. "Aquest nano es cremarà abans dels 25 anys", comentaven diversos analistes. Les lesions que ha anat patint el de Manacor en els anys posteriors els han donat, en part, la raó.

L'única alternativa per a Nadal i el seu equip era doblar l'aposta: més agressivitat sense perdre l'ADN gladiador. La fórmula ha anat funcionant sovint -el balear acumula 10 Grand Slams als 26 anys-, però no havia excel·lit mai com ho va fer ahir. Un petit miracle basat en cops de tiralínies, confiança absoluta i l'habitual dosi de lluita. Ferrer, un tenista fet a si mateix que no evita el xoc, va claudicar guanyant només cinc jocs. Una xifra que no ha de fer menystenir un torneig majúscul. Als 30 anys està en el millor moment de la seva carrera i, si no s'hagués topat amb Nadal, qui sap si el seu nom hauria quedat inscrit al de la Copa dels Mosqueters que acredita el campió a París.

Favorit clar a la final

Novak Djokovic faria bé de mirar el vídeo del partit d'ahir de Nadal. El serbi necessitarà totes i cadascuna de les seves genialitats per endur-se el seu primer Roland Garros. Haurà de ser més que mai Nole -el diminutiu pel qual l'anomena el seu equip i la seva ànima més competitiva- i no pas Djoker -el seu jo més festiu i, al mateix temps, imprevisible a la pista-. Ahir es va desfer d'un Roger Federer que, al final de la seva carrera, encara és un assidu a les semifinals de les grans cites.

Nadal parteix com a favorit a la final. No existeix cap altre escenari. El talent balcànic de Djokovic el pot desequilibrar, sí. Però necessitarà més que cops perfectes per batre un tenista a qui, quan s'acosten les rondes finals, se li posa mirada de tauró. La mateixa que ahir exhibia mentre atropellava Ferrer.

stats