La F-1 necessita alguna cosa més que un desfibril·lador
La temporada 2015 no passarà a la història de la F-1. I si per alguna cosa serà recordada, possiblement serà per l’avorriment que ha causat. De les dinou curses del calendari d’aquest any només en podem salvar tres o quatre; la resta han estat molt ensopides, i algunes, fins i tot soporíferes.
L’hegemonia dels Mercedes, l’autoritat de Hamilton sobre Rosberg, la recuperació de Ferrari, l’adaptació de Vettel al seu nou equip, la determinació del joveníssim Verstappen, el fracàs dels motors Renault, i el ridícul que han fet els McLaren són els titulars més destacats d’una campanya que es va acabar ahir a Abu Dhabi.
De cara a l’any vinent, les coses no sembla que hagin de ser gaire diferents. És veritat que els organitzadors del campionat, desesperats pel tarannà que ha anat agafant l’especialitat, i amoïnats per la davallada d’audiències i pel desencant que els fets han provocat en els aficionats, busquen fórmules per revifar una categoria que és a la UCI. Però les propostes a curt termini no sonen gaire engrescadores, i el 2017, per a quan s’esperen els canvis més profunds, queda tan lluny que ja veurem en quin estat de salut hi arriba la F-1.
D’entrada, l’any que ve els equips tindran més tokens -comodins, o oportunitats, com vulgueu- dels previstos per millorar els motors i mirar de reduir l’avantatge evident que els Mercedes han tingut davant de tothom. Però l’equip de Brackley també disposarà d’aquestes eines i se suposa que les sabran aprofitar, amb la qual cosa serem pràcticament al mateix lloc. És veritat que els motors de la casa de l’estrella potser ja han arribat al màxim d’evolució que permet el seu concepte, i que per tant el sostre ara sembla més baixet, però tot i així la diferència de què disposen és tan enorme que, si més no a les primeres curses, continuaran sent els que tallin el bacallà. Sebastian Vettel ha avisat els rivals, i al podi d’Austin va dir pel micròfon que aguantava Elton John: “Cada vegada hi som més a prop, i l’any vinent serem amb ells”. Tant de bo.
