L’ALTRA MIRADA
Esports 05/12/2016

FC Lampedusa: quan el futbol trenca fronteres

Un equip format per refugiats amb el risc de ser deportats, premiat a Barcelona

Carles Viñas
3 min
FC Lampedusa: quan el futbol trenca fronteres

BarcelonaAl Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, un grup de refugiats van rebre el City to City Barcelona FAD Award 2016, un premi que s’atorga a projectes que contribueixen a millorar la vida a les ciutats. Era un reconeixement al FC Lampedusa St. Pauli, un equip de futbol d’Hamburg integrat per refugiats. Van recollir el guardó onze d’aquests futbolistes amateurs i les seves entrenadores, la Nico, l’Hagar i la Barbara, les alma maters del projecte. Les tres es van conèixer quan jugaven a l’equip femení del FC St. Pauli, un conjunt d’Hamburg que viu a l’ombra del dinosaure del futbol germànic, l’HSV.

El 2013 aquestes exjugadores es van mobilitzar juntament amb el Grup de Refugiats de Lampedusa, un col·lectiu integrat per més de 300 immigrants arribats a Hamburg, per crear un club de futbol, el FC Lampedusa Hamburg. A la ciutat hanseàtica van rebre l’ajut de les autoritats locals fins que l’abril del 2013 es van acabar les ajudes socials implementades per afrontar l’hivern i es van veure obligats a acampar en carrers i parcs fins que l’església de St. Pauli els va acollir. La solidaritat es va estendre també al club del barri i els seus seguidors, que duen a terme accions i campanyes de suport sota el lema “Refugees welcome”.

Ara, després de superar diversos entrebancs burocràtics de tota mena, uns quants d’aquests sensepapers han aconseguit viatjar fins a Barcelona. No ha sigut fàcil, però la voluntat dels organitzadors del premi, les entrenadores i el St. Pauli ha ajudat a fer realitat el somni d’aquests nois. “Estem orgulloses de ser a Barcelona. De ser a la Messi-city. És molt il·lusionant”, van assegurar -durant la xerrada que diumenge va organitzar el FC St. Pauli Fan Club Catalunya- les membres del cos tècnic del FC Lampedusa St. Pauli, nova denominació de l’equip arran de la seva conversió en secció oficial del club el passat juliol.

Un partit per somriure

Hores més tard, el Lampedusa disputava un partit a la Ciutat Esportiva Joan Gamper contra la Penya Blaugrana Vallirana. Un enfrontament arranjat per la Fundació del FC Barcelona, que ha col·laborat amb el FAD subvencionant el viatge dels jugadors. “Per a nosaltres és la final de la Champions”, deien somrient. La joia, però, no els feia oblidar quin era el motiu de la seva visita. Fernando, el més veterà, explicava com aprofiten els partits amistosos que juguen -no poden competir oficialment- per “explicar la situació dels jugadors i les seves famílies”. “Amb l’equip aconseguim fer visible la problemàtica dels migrants i refugiats. El futbol és la nostra eina per demostrar que un altre món és possible”. A Barcelona van intentar oblidar la realitat que viuen a Hamburg, on no poden anar a l’escola ni moure’s amb llibertat.

Des que els va acollir el St. Pauli poden entrenar en un camp en condicions una hora a la setmana, però aquells 60 minuts són glòria. És quan més senten que pertanyen a una família, a un col·lectiu que actualment agrupa una quarantena de jugadors d’edats compreses entre els 14 i els 42 anys. Malgrat els seus orígens diversos, el futbol els allibera de tota distinció ètnica, religiosa o nacional. “El futbol és el nostre llenguatge, es juga igual a tot arreu, les regles són iguals per a tothom”, manifesta un dels futbolistes d’aquest heterogeni Lampedusa.

També hi ha moments per al desànim, sobretot quan un dels companys és deportat. En els últims mesos les autoritats alemanyes han expulsat del país diversos jugadors. Quan això succeeix, tot l’equip va a l’estació d’autobusos amb pancartes i banderes per acomiadar-lo. De fet, divendres passat, mentre s’acomiadaven de Barcelona, un dels seus companys d’equip va ser detingut de matinada per la policia i expulsat del país. Cada pèrdua, però, els enforteix. Són un col·lectiu en què ningú preval per damunt dels demés, com evidencia el fet de no tenir capità. “Quan juguem un partit i l’àrbitre crida als capitans per al sorteig inicial, queda astorat perquè no hi va ningú”, expliquen entre rialles. Si una cosa no perden, malgrat la seva situació, és el bon humor.

La seva Champions particular va acabar amb una dura golejada per 11 a 0. En el moment de fer-se la foto de rigor amb els jugadors barcelonistes, ells eren els més contents de tots. Al bus, enmig d’una barreja idiomàtica, alguns seguien cantant la tornada de La bicicleta de Shakira. Per a ells, el resultat era el menys important, perquè ja havien guanyat. Havien aconseguit sortir d’Hamburg i viatjar fins a Barcelona, i demostrar que, més enllà del que diguin els seus documents, cap persona és il·legal.

stats