BARCELONALa final de Wimbledon va ser un punt. Un instant. Una volea de revés de Roger Federer que va impactar contra la raqueta del suís i va deixar la pilota esmorteïda al camp d'Andy Murray per guanyar el segon set. A partir d'aquí, tot va ser una voràgine. Gràcies a punts com aquest, gràcies al seu talent infinit, Federer es va endur ahir la seva setena corona a Londres -les mateixes que Pete Sampras, fins ahir únic heptacampió a la gespa de l'All England Club- i, de passada, recupera el número 1 del món. La demostració que el suís ha tornat, si és que en algun moment va decidir marxar.
Amb el seu triomf contra Murray per 4-6, 7-5, 6-3 i 6-4, el tenista de Basilea amplia la seva llegenda fins a les 17 victòries en grans competicions. Els últims anys no han estat fàcils per a Federer. Alguna lesió, la davallada física pròpia d'algú que fa més d'una dècada que és al més alt nivell i, sobretot, la competència salvatge de Rafa Nadal i Novak Djokovic li havien robat l'aura d'invencibilitat que es va guanyar a pols durant els anys 2004, 2005, 2006 i 2007. Feia dues temporades que no era ell: havia perdut cert encant, un punt de frescor, fins i tot un munt de ganes de competir. Però ahir la pista central de Wimbledon semblava un túnel del temps: Federer va tornar a ser ell mateix. A ser un torrent tenístic incontenible.
Inici dubitatiu
El principi del partit no feia presagiar, precisament, una victòria del suís. Murray, tenista incòmode perquè sap com fer jugar malament els seus adversaris a través de canvis constants de direcció i d'alçada, va trencar el servei de Federer al primer joc i semblava impossible que fallés. Arribava amb temps a totes les pilotes i les tornava amb força. Fins i tot de dreta, el seu cop més fluix. El de Basilea va ser capaç de recuperar el break , però amb 4-4 va tornar a cedir el servei i va posar la catifa al seu rival perquè s'endugués el primer parcial.
Federer també va caminar pel precipici en el segon set. Se'l veia més entonat, però Murray estava ferm al fons de la pista. No hi havia rastre d'aquell tenista amb talent, però marcat per un caràcter irascible i per un posat insegur durant els moments claus. Hi va haver episodis del partit en què semblava que, per fi, l'escocès seria capaç d'endur-se la seva primera final de Grand Slam després de tres intents infructuosos. El Federer express -així l'animaven algunes pancartes des de la graderia, eminentment britànica- l'hi va impedir un altre cop.
La clau de volta va ser el desenllaç del segon parcial. Amb punts d'alt voltatge, cops de dreta teledirigits i volees artesanals, el suís es va fer amo del matx. Un cop excels des de la xarxa -va ser un segon, però el temps es va aturar- li va permetre vèncer per 7-5 en el segon parcial. A partir d'aquí tot va fer baixada.
Murray no sabia d'on li queien les dretes del de Basilea. Nerviós, més pendent de crucificar-se pels errors propis que no pas de posar tallafocs als atacs de Federer, l'escocès es va fer fonedís. El seu servei ja no era intractable i el seu rival ho restava tot. Absolutament tot. La resurrecció del millor Federer era un fet i res el podia aturar. El tercer parcial -6-3- en va ser el millor exemple.
Final incontenible
El quart set va seguir un esquema semblant a l'anterior. Un suís molt convençut llançava embats que no trobaven resposta. En va tenir prou amb un trencament de servei per endur-se el partit. Va ser amb un passing errat de Murray que l'espectacle es va acabar. Federer, tenista de gel, jugador hieràtic, va aixecar els braços al cel amb aquella mirada de qui sap que fa història.
Amb la victòria d'ahir, a més de recuperar el número 1 i de sumar una nova corona de Grand Slam, el suís es col·loca com a favorit als Jocs Olímpics, on la competició de tenis es juga a Wimbledon. I, de passada, envia un missatge a Nadal i a Djokovic: "Nois, torno a ser aquí; i sóc el millor tenista de la història".
