Publicitat
Publicitat

CAFÈ BAVIERA

Fora les caretes

De l'última campanya a les eleccions del Barça en va quedar aquell leitmotiv de Marc Ingla dedicat a Sandro Rosell: "Treu-te la careta". Dos anys després, i durant tres setmanes d'Eurocopa retransmesa per Mediaset (Telecinco i Cuatro) ens ha quedat clar que Espanya té, a banda dels millors futbolistes, un grapat de locutors, periodistes, comentaristes i analistes que no expliquen la realitat en funció del que veuen sinó segons la samarreta de l'equip que tenen al davant. Durant l'any, a la Lliga, és una cosa, i arribat l'estiu la imatge que venen de determinats jugadors és una altra de radicalment oposada. Amb la roja s'han tret la careta i els hem vist les vergonyes.

De cop i volta han descobert, arran d'un Portugal-Espanya, que Cristiano Ronaldo és un tipus que fa ràbia, que Pepe és un futbolista perillós -que se li'n va l'olla massa sovint- i que Coentrao, segons com, també deixa anar la cama amb traïdoria. S'han adonat, també de sobte, que Sergi Busquets no és un comediant, ni un racista ni un provocador, sinó que és "la escoba de España, que todo lo rebaña" (el rodolí no és meu, és seu). La bipolaritat els encega fins a tal punt que ara demanen la Pilota d'Or per a Casillas, després de mesos de campanya orquestrada a favor de Cristiano Ronaldo. Com quedem?

El que l'espanyolisme mediàtic no ha gosat dir, però, és que sense la toxicitat de Mourinho aquesta Eurocopa ha estat una competició èticament decent i esportivament impecable. Els jugadors no surten sobreexcitats, amb consignes concretes per protestar-ho tot o per emmerdar la troca per una estratègia apriorística dissenyada des de la banqueta. Els mateixos Pepe i Sergio Ramos han comès ben poques faltes i han estat dos centrals de gran nivell. I això sí que Florentino, i el mateix Mourinho, s'ho haurien de fer mirar: llevat d'un enfonsat Benzema i d'un Arbeloa que no pot dissimular les seves mancances, tots els jugadors del Madrid han fet una molt bona Eurocopa i han demostrat que encara tenen més qualitat que la que evidencien amb la samarreta blanca. Especialment, Ramos, Coentrao, Pepe i Khedira semblaven molt més bons jugadors que amb el seu equip.

També han brillat Casillas, Özil, Xabi Alonso i Cristiano, per bé que aquests quatre futbolistes sempre donen, al club i a les respectives seleccions, uns estàndards de qualitat per damunt de la mitjana.

Aquests vuit jugadors han demostrat que sense la pressió de Mourinho exigint-los guanyar a qualsevol preu, poden lluir millor el seu talent. Fruit d'això, de seguida els han sortit nòvies. Llegim que el Milan de Berlusconi -amo també de Telecinco- vol fitxar Xabi Alonso. No crec que es bellugui de Madrid ara que, a això de la Cibeles, hi està trobant gustet. Però, sobretot, si se n'anés al calcio que li tanquin sisplau amb pany i forrellat l'armari de la grappa i el limoncello .

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT