Esports 12/06/2012

França perdona la vida a Anglaterra (1-1)

Toni Padilla
3 min
L'anglès John Terry talla acrobàticament una passada dirigida al francès Franck Ribéry.

Anglaterra ha passat de la por que tenia a fer el ridícul just abans del debut a la calma. L'equip anglès arribava a Ucraïna amb un munt de lesions, la baixa per sanció de Wayne Rooney i envoltada de polèmiques, així que va donar per bo el punt d'ahir davant França (1-1). Un punt que va buscar sense embuts, renunciant a l'atac amb un joc prou defensiu que volia evitar la derrota.

França, amb només tres futbolistes dels que van jugar el Mundial del 2010 a l'equip inicial, va mostrar més futbol i qualitat. Els homes de Laurent Blanc, però, no van tenir prou ambició, i van deixar amb vida un rival previsible en el seu plantejament. El partit, de fet, no va ser gaire bo. Anglaterra va sortir a la gespa d'un Donbass Arena que no es va omplir amb els joves Oxlade-Chamberlain i Wellbeck en atac, però cap dels dos va aconseguir batre en velocitat la defensa francesa. L'únic que ho va fer va ser James Milner, en una internada des de la segona línia de gol que va acabar amb un xut fora sense angle que va deixar a terra el porter Lloris. Així, el gol dels homes de Roy Hodgson va arribar amb la vella recepta del joc aeri, amb una falta lateral que va posar deliciosament Gerrard a l'àrea, on Lescott va guanyar la posició a Diarra per batre Lloris als 30 minuts de joc. Alou Diarra, amb un cop de cap fantàstic que Hart va rebutjar, va avisar just després del gol anglès.

L'empat era qüestió de temps i França el va trobar després d'una llarga jugada de toc en què Samir Nasri va batre el seu company d'equip al Manchester City, Joe Hart, amb un xut enganxat al pal des de la frontal. El gol feia justícia al joc d'una França que sense fer meravelles animava el partit quan Ribéry o un Denuchy fantàstic per la banda feien de les seves. Laurent Blanc va apostar per un equip de toc ple d'imaginació, però França patia per trobar un ritme constant malgrat la bona feina en la pressió a la sortida de pilota d'uns anglesos incapaços de mantenir la possessió de pilota.

Un partit sense ritme

A la segona part Anglaterra va fer un intent de fer un pas endavant per marcar territori i treure pit, però no tenia arguments futbolístics per guanyar la pilota a una França més centrada. Els bleus però, es van fer un tip de tocar l'esfèrica sense aconseguir crear ocasions clares, més enllà d'algun xut allunyat de Benzema o Ribéry.

Els dos tècnics van esperar molt a fer els canvis malgrat que els jugadors havien convertit el matx en un espectacle sense ritme, poc vistós. En els últims 10 minuts Hodgson va posar sobre la gespa Defoe i Henderson per donar una mica d'aire, i tots dos van passar-se els deu minuts perseguint una pilota que era sempre dels francesos.

Ara, França no marcava diferències i Laurent Blanc va esperar fins al minut 84 per donar entrada a Hatem ben Arfa i Marvin Martin, dos homes que no van tenir gaire temps per evitar que el partit acabés amb un empat que no canvia gaire res: tots dos sabien abans del partit que es jugarien la classificació contra Ucraïna i Suècia. Ara, França hauria pogut marxar de Donetsk més satisfeta si hagués mostrat més ambició. Però va donar per bo l'empat amb un rival inferior.

stats