COPA DEL MÓN DE RUGBI
Esports 23/10/2011

França no es resigna que aquest sigui el Mundial dels All Blacks

Ferran Vital
3 min
França no es resigna que aquest sigui el Mundial dels All Blacks

De vegades el destí juga a ser capriciós i la història es repeteix, com si es tractés de la teoria de Nietzsche de l'etern retorn. I és que els aficionats al món de la pilota ovalada viuran la final d'aquesta Copa del Món amb la sensació d'estar vivint unflash-back, una mena dedéjà-vu. I segurament no els faltarà raó, ja que la final que es disputa enguany repeteix els mateixos protagonistes i el mateix escenari que la final de la primera Copa del Món de rugbi, disputada el 1987.

Fa vint-i-quatre anys França i Nova Zelanda (selecció amfitriona d'aquella primera Copa del Món, per bé que alguns partits també van ser disputats a la veïna Austràlia) van enfrontar-se a l'estadi Eden Park d'Auckland en una final en què els All Blacks van proclamar-se campions del món per primera i única vegada en la seva gloriosa història després de derrotar els gals per un contundent 29 a 9. Vint-i-quatre anys més tard, en la repetició calcada d'aquella primera final, tots els analistes apunten a una victòria neozelandesa en la final del "seu" Mundial.

França arriba a aquesta final de la Copa del Món després de mostrar-se irregular a la fase de grups (en què va perdre contra la sorprenent Tonga i contra Nova Zelanda, que va acabar primera del seu grup) i va patir força per arribar a ser segona de grup. Al llarg de la fase eliminatòria un XV del Gall molt discutit a l'hexàgon ha anat de menys a més i ha recuperat la seva millor versió per doblegar la potent selecció anglesa als quarts de final en un partit brillant i la sorprenent selecció gal·lesa a les semifinals en un partit en què es va mostrar com un equip sòlid en defensa i efectiu de cara a pals.

Els amfitrions, com un tro

Nova Zelanda arriba a la gran final d'aquesta Copa del Món en un gran moment de forma, després d'haver guanyat de manera convincent tots els rivals amb què s'ha enfrontat fins ara (inclosa la selecció francesa, a la qual va derrotar amb certa facilitat a la fase de grups per 37 a 17) i havent desplegat un joc ofensiu, ràpid i preciosista, molt atractiu visualment. Els All Blacks basen la seva superioritat en una davantera temible, capaç de doblegar qualsevol melé, i uns tres quarts que enamoren amb el seu joc a la mà, ple de poesia visual i efectivitat letal. A més a més, els amfitrions han superat sense gaires problemes les lesions d'alguns dels seus millors jugadors, com Dan Carter, Muliania i Colin Slade, reemplaçats per homes que no han abaixat gens el nivell de la selecció oceànica.

Els gals jugaran la gran final amb moltes ganes d'espatllar la festa neozelandesa (de fet, la premsa esportiva francesa ha evocat durant aquests dies la gesta uruguaiana de Maracaná al Mundial de futbol de 1950), sense la pressió d'haver de guanyar peti qui peti i amb la satisfacció d'haver fet callar les crítiques més ferotges contra el seu tècnic, Marc Lièvremont, i bona part dels seus jugadors.

Les il·lusions d'un país

Per la seva banda, els neozelandesos arriben a la gran final en un estat d'eufòria controlada, amb la responsabilitat d'haver de carregar amb les il·lusions de tot un país sobre les espatlles. Per si fos poc al·licient, els All Blacks també voldran venjar-se de les eliminacions prematures als Mundials del 1999 i del 2007 a mans franceses, que van privar a algunes de les llegendes més grans d'aquest esport (com ara Jonah Lomu) la possibilitat d'aixecar el trofeu Webb Ellis que els acredités com a campions del món.

En definitiva, aquesta serà una final plena de vells comptes pendents i ganes de revenja per tots dos bàndols, en la qual Nova Zelanda sembla sortir amb el lleuger avantatge que li suposa disputar aquest partit com a local, amb un estadi ple fins a la bandera que s'hi deixarà la veu animant els seus herois. Però per damunt de tot, esperem que aquesta final sigui una gran festa del rugbi, a l'altura de la que segurament ha estat la millor Copa del Món de tota la història.

stats