Froome i Sky es consoliden al cim del ciclisme

BarcelonaEl més difícil en el món de l’esport, diuen, no és tant guanyar com mantenir-se. I Chris Froome va aconseguir guanyar el seu primer Tour de França l’any 2013 amb una superioritat que feia pensar que podia dominar la cursa durant anys, i ell mateix expressava aquesta ambició. A més, venint de la victòria l’any anterior del seu company d’equip Bradley Wiggins amb una estratègia col·lectiva de control molt similar, tot semblava encarat per inaugurar una era Froome.

Però la seva fragilitat, que el feia abandonar diverses curses de principi de temporada per malaltia i patir en les etapes que no passaven pel seu terreny preferit -la muntanya-, el va fer desaparèixer del mapa. Una caiguda la primera setmana el va obligar a abandonar el Tour del 2014, en què defensava triomf i en què semblava que només Alberto Contador podia posar-lo en dificultats tot i no haver tingut un any tan brillant com l’anterior. El dubte era si podria refer-se d’aquell sotrac. I en aquest 2015 ho ha aconseguit.

Quan més semblava que el Tour de França havia de ser obert i ajustat (ho demostra el fet que els cinc primers a la classificació final -Froome, Quintana, Valverde, Nibali i Contador- ja tenen grans voltes al seu palmarès, el primer cop a la història que això passa), el ciclista nascut a Kènia ha tornat a repetir el guió de la seva primera victòria i no ha tingut rival en tota la cursa, fins que Nairo Quintana l’ha pressionat en les últimes etapes dels Alps. Froome, guanyador aquest any de la Volta a Andalusia i del Dauphiné, n’ha tingut prou amb una victòria d’etapa -a La Pierre-Saint-Martin, la primera arribada en alt, on es va exhibir- per encarar el seu triomf. Però aquell dia ja havia arribat com a líder, i és que el britànic s’havia mostrat sorprenentment sòlid en la perillosa primera setmana que l’any anterior l’havia enviat cap a casa.

No li ha fet falta cap contrarellotge llarga, en les quals és netament superior als rivals que l’han atacat durant aquest Tour, com ho demostra la seva medalla en la disciplina als Jocs Olímpics de Londres 2012. La revelació que aquell any va ser segon al Tour de França -darrere del seu company Wiggins, a qui va haver d’esperar més d’una vegada- ja és un líder sòlid que, amb 30 anys, gestiona la cursa i el seu equip amb una gran mà esquerra, pròpia d’un diplomàtic.

“Sense els companys d’equip jo no seria aquí dalt. Tot el meu respecte i gratitud. Aquest mallot groc és tan vostre com meu”, va ser el primer que va dir Froome al podi final dels Camps Elisis, on també van pujar Nairo Quintana i Alejandro Valverde, i on l’alemany André Greipel (Lotto-Soudal) va demostrar que és el millor esprintador de la cursa i va sumar la seva quarta etapa. Froome també va semblar que es volia defensar del clima hostil que l’ha envoltat durant el Tour, amb acusacions que el seu rendiment no podia ser natural i amb atacs del públic en forma d’insults i escopinades. “El mallot groc és especial. Sempre el respectaré i mai el deshonraré”, va sentenciar.

Els altres guanyadors d’aquest Tour

A més de Froome com a guanyador del Tour (i millor a la muntanya), al podi de París també hi va haver lloc per a l’eslovac Peter Sagan (Tinkoff-Saxo), que tot i no guanyar cap etapa va tornar-se a emportar la regularitat gràcies a la seva versatilitat, que li ha permès quedar entre els 5 primers en 12 de les 21 etapes. El mallot blanc de millor jove se’l va endur sense discussió el colombià Nairo Quintana (Movistar), mentre que el francès Romain Bardet (Ag2r La Mondiale) va ser considerat el ciclista més combatiu. En equips, Movistar va imposar-se amb un ampli marge de gairebé una hora sobre Sky, gràcies als èxits de Quintana i Valverde.