Froome guanya el seu Tour més complicat i repta la història
El britànic suma el quart títol malgrat no haver aconseguit guanyar cap etapa
BarcelonaChris Froome no ha guanyat cap etapa en totes les tres setmanes de competició. I, de fet, la victòria a la general d'aquest Tour de França és el primer triomf que aconsegueix el ciclista britànic aquesta temporada. Però el cas és que Froome ja ha obtingut el seu quart Tour i encara el repte d'entrar a la llista dels millors de la història: mai ningú s'ha quedat amb quatre victòries a la general de la cursa ciclista més important del món: Anquetil, Merckx, Hinault i Indurain en tenen cinc. L'últim gran dominador d'una era, Lance Armstrong, en va aconseguir set de seguits però ha estat desposseït de tots ells per dopatge.
I si més d'una vegada s'ha volgut comparar el domini d'Armstrong amb el de Froome els últims anys, per la seva superioritat respecte als seus rivals tant en muntanya com en contrarellotges –modalitat en què el britànic és capaç d'aconseguir medalles olímpiques–, i també per la manera com els seus equips dominaven la cursa, enguany la cosa ha estat molt diferent.
Froome no ha tingut sensació de domini. Una bona mostra d'això és que no ha guanyat cap etapa. Però amb la distància aconseguida a les contrarellotges de distància curta (els 14 quilòmetres inicials de Düsseldorf i els 22,5 de Marsella) n'ha tingut prou per superar l'inesperat colombià Rigoberto Urán i el francès Romain Bardet, que l'han acompanyat al podi final dels Camps Elisis de París, on el neerlandès Dylan Groenewegen ha estat el més ràpid a l'últim esprint de la cursa.
Un recorregut amb trampes
El britànic, nascut a Kènia ara fa 32 anys, ha hagut d'afrontar un recorregut amb més trampes que mai, sense grans arribades en altura, on Froome acostumava a noquejar els seus rivals, i una inèrcia negativa d'una temporada en què no l'han acompanyat els resultats ni el bon ambient dins l'equip Team Sky, qüestionat per unes investigacions del Parlament britànic. Amb tot, a Froome li ha faltat un rival d'entitat que el fes trontollar, i ha fet valer la seva regularitat i la seva cada cop més gran maduresa tàctica en cursa per no fallar i endur-se la victòria en la seva competició predilecta.
Ni Urán, que malgrat haver estat dos cops al podi del Giro d'Itàlia ningú l'esperava, ni Bardet, la gran esperança local que ja ha pujat dos cops al podi malgrat acabar fos, han demostrat prou recursos ni combativitat per poder lluitar de tu a tu amb un Froome que tenia al seu costat una peça clau com Mikel Landa (quart final, a un sol segon del podi), que ha demostrat ser pràcticament el millor escalador de la cursa i que l'any que ve buscarà un equip per volar sol.
El Tour de França ja va començar amb l'abandonament de dues peces clau: el murcià Alejandro Valverde va patir una caiguda fatal a la crono inicial, passada per aigua, i va deixar la incògnita de quin hauria estat el seu paper tot i la seva veterania després del millor inici de temporada de la seva carrera; i Richie Porte també se'n va anar a casa després de caure al perillós descens del Mont du Chat, a finals de la primera setmana. L'australià havia de ser el gran rival de Froome després d'un any en què l'havia batut cara a cara al recent Dauphiné.
A més, el qui havia estat sempre el gran rival del ciclista britànic, Nairo Quintana, ha fet la pitjor gran volta des de la seva aparició a la primera línia (12è), fos després de competir en quatre grans voltes seguides i venir d'un exigent Giro d'Itàlia en què va ser derrotat pel neerlandès Tom Dumoulin, el nom absent que ha sobrevolat el Tour durant les tres setmanes amb el dubte a l'aire: ¿serà capaç ell de consolidar el relleu generacional quan corri a França l'any que ve?
Pel que fa a Quintana, malgrat tenir encara tan sols 27 anys, ha demostrat un cert estancament, en paraules del seu director a Movistar, Eusebio Unzue, que pot marcar un abans i un després a la seva carrera.
Així doncs, les petites diferències durant les tres setmanes, que deixaven obertes les possibilitats al 'sorpasso', han marcat un Tour diferent, el més difícil de Froome tot i la inferior solidesa dels seus rivals. Una certa sensació de final d'etapa s'ha consolidat amb el fred novè lloc final d'Alberto Contador i tampoc cap figura nova s'ha pogut consolidar, com l'espectacular campió italià Fabio Aru, el primer ciclista que ha pogut prendre el mallot groc de tu a tu al britànic, però que ha anat a menys fins al punt d'acabar cinquè i deixar la finestra oberta a la incògnita de si Froome serà capaç l'any vinent d'entrar definitivament a l'Olimp dels millors de la història.
