Esports 16/10/2017

Futbolistes solidaris per ideals o contracte

El club treballa en un estudi fet en 10 mercats de tot el món per saber com pot potenciar la marca Barça

4 min
Josep Maria Bartomeu i Andrés Iniesta donant-se la mà després d’acordar la renovació vitalícia amb el Barça del jugador manxec.

BarcelonaA mitjans d’estiu el futbolista del Manchester United Juan Mata va impulsar la iniciativa Common Goal, un fons col·lectiu que usa el futbol com a eina de canvi i al qual el migcampista destinarà l’1% del seu salari. L’exemple de Mata el van seguir unes setmanes més tard Mats Hummels i Giorgio Chiellini, i la campanya va agafar força repercussió. El món, no només el del futbol, va aplaudir el migcampista espanyol i la seva capacitat d’implicació social.

Uns aplaudiments que també es van sentir al Camp Nou, tot i que amb un regust amarg de fons. Hi va haver certa enveja sana pel que ha aconseguit Mata: fa gairebé 8 anys que al Barça això ja passa. En uns altres paràmetres, però des de l’entrada de Sandro Rosell, els esportistes de les seccions professionals tenen per contracte que un 1% dels seus salaris va destinat a la Fundació FC Barcelona: la meitat per ajudar els exesportistes de l’Agrupació Barça Jugadors i l’altra meitat als projectes socials que impulsa la Fundació.

Però al Barça han assumit que, com en tantes altres coses, el missatge es dilueix: moltes iniciatives o fets diferencials queden difosos, no arriben al gran públic. La Fundació n’és un gran exemple. És la gran desconeguda. Per això, ahir es va estrenar la que serà la seva seu, a la Sala París de l’esplanada de l’estadi. La Fundació creix, aquest any té un pressupost de 17 milions i s’espera que arribi entorn dels 30 el 2021, i una part important d’aquests milions arriben pel compromís dels prop de 100 esportistes professionals de les diferents seccions. Els números parlen per si sols. Aquest curs el pressupost de la massa salarial creixerà fins als 479 milions d’euros gràcies a les millores de les fitxes de futbolistes. D’acord amb els números que presentarà la junta a l’assemblea dissabte vinent, gairebé cinc milions aniran directes a la Fundació, que posteriorment en cedeix la meitat a l’Agrupació. En aquesta partida no només s’inclou el percentatge del sou fix, sinó també de totes les variables i primes que cobren els esportistes.

Precisament, la Fundació és un dels elements diferencials que té el Barça per reforçar i consolidar la seva marca. Al club porten més d’un any treballant per potenciar el que ha de ser i representar el Barça arreu del territori, i aviat es presentarà a la junta el projecte per avançar en aquest sentit. Els trets diferencials són força fàcils d’identificar per als aficionats que conviuen cada dia amb l’entitat: des de La Masia al nou Espai Barça, passant pel model de joc o la mateixa Fundació. Un cop se sàpiga què es vol explicar, què fa únic el Barça, s’ha de saber com fer arribar aquest valor afegit als seguidors, i posteriorment monetitzar-ho. Per això, el departament de marca que lidera Guillem Graell ha fet un estudi en 10 mercats diferents de tot el món per saber com es percep la marca Barça. S’ha fet als mercats més importants per al club, des dels Estats Units a Turquia, passant per la Xina i Indonèsia, i també dos estudis en el territori català i espanyol.

En la pròxima junta directiva -no la de demà, sinó la que se celebrarà després de l’assemblea-, el tema es traslladarà als directius perquè ho analitzin. I no només es tracta d’un treball conceptual, sinó també formal. Graell va accelerar aquest projecte, que ja es va apuntar en el pla estratègic definit el 2015, per començar a treballar com s’ha de plasmar la marca Barça perquè tingui impacte directe. Dit d’una altra manera, que el relat de club tingui uns elements formals, tant sonors com visuals, coherents. Als despatxos del Camp Nou es considera que la marca Barça ara mateix és difusa, poc treballada i definida, i que cal avançar en aquest sentit.

Una de les propostes estrella d’aquest projecte s’ha acabat descartant o, almenys, posposant. L’agència Summa feia mesos que hi treballava, i un dels aspectes que eren sobre la taula era fer un nou escut. No un per substituir l’actual, sinó pensat per al món digital. Una opció que aquest estiu encara seguia vigent però que recentment s’ha aparcat. El que sí que s’ha decidit és, per exemple, acabar amb els acrònims: ja no apareixerà el clàssic FCB lligat a la marca Barça. Es vol potenciar precisament el concepte Barça, i definir com ha d’anar acompanyat perquè tota la imatge del club sigui coherent i eficaç. Per exemple, es farà un manual de branding perquè tots els treballadors, sobretot els repartits per les oficines comercials que s’espera obrir per tot el món, puguin tenir detallat com actuar en actes o presentacions amb patrocinadors. La marca es repensa. En un negoci cada cop més competitiu, desaprofitar el valor afegit que tens t’impossibilita ser el millor.

Un robot i realitat virtual per potenciar la Fundació

El Barça va estrenar ahir la seu de la seva Fundació a la Sala París del Camp Nou. Es tracta d’una de les iniciatives del club per donar-la a conèixer, tot i que l’espai no estarà obert els 365 dies de l’any: quan hi hagi partit la sala s’utilitzarà per allotjar els aficionats vip, amb serveis addicionals. Així doncs, es preveu que uns 100 dies a l’any hi hagi esdeveniments que privin de les activitats dissenyades pel Barça per acostar la Fundació als socis i seguidors. L’encarregat de donar la benvinguda als visitants, que hauran de pagar entrada, és un robot, Dreamer, que explica el funcionament de l’espai, que compta amb jocs interactius i una sala de realitat virtual que aproxima els visitants als projectes que fa la Fundació en sis països diferents. Amb aquest pas endavant, orientat sobretot a públic jove, principalment escolar, el Barça preveu que sigui més fàcil explicar què és i què fa la Fundació. Aviat s’anunciarà l’acord amb Proactiva Open Arms d’Oscar Camps i es donarà a conèixer la xifra que pràcticament ja s’ha assolit de 12 milions per construir un hospital infantil oncològic a Sant Joan de Déu, de la mà de Leo Messi.

stats