Gay de Liébana: "Per guanyar Champions cal estar entre els deu primers del rànquing de Deloitte"

BarcelonaAssegurar que els diners ajuden a aconseguir èxits en el futbol és una afirmació que no amaga cap secret. Però veure la correlació entre els comptes dels clubs de les principals lligues europees i els últims guanyadors de la Champions League no deixa de ser significatiu: la Copa d'Europa s'ha encarit, i en els últims anys, només les han guanyat clubs situats entre els 10 primers en els rànquings de facturació de Deloitte. Barça, Madrid, Manchester United, Chelsea, Bayern Munic, Inter o Milan, alguns exemples que, segons l'estudi presentat, evidencien aquesta realitat. L'Atlètic, 19è d'aquesta llista, va quedar a les portes de guanyar l'anhelat ceptre europeu.

L'informe que ha presentat l'economista José María Gay de Liébana situa la Premier League com la que lidera els rànquings d'actius i ingressos a Europa gràcies al repartiment dels drets televisius i a la internacionalització de la competició. A més, deixa entreveure una estreta relació entre les lligues més endeutades i els països que arrosseguen un major deute públic.

El Barça, a replantejar la seva estructura financera

Liébana ha situat el Barça per darrere de fins a cinc clubs anglesos a nivell d'ingresoss i patrimoni. Clubs com el Chelsea, el Manchester City, l'Arsenal, el Manchester United o el Liverpool van registrar xifres superiors pel que fa als drets de televisió, i alhora pel que fa als volums dels patrimonis al Barça. I això que encara no havia entrat en vigor el nou contracte televisiu amb les cadenes Sky Sport i BT —i que assegurarà un mínim de 130 milions d'euros a tots els equips—. Un pastís televisiu que, segons Liébana, la Premier pren a la Lliga BBVA: "Els diners per la venta dels drets televisius a l'estranger que vagin allà no vindran aquí". El curs 2014-15, fins a 13 clubs anglesos van ingressar més de 100 milions d'euros pels drets televisius, una xifra que a Espanya només van superar Barça i Madrid. El cuer d'aquella temporada, el QPR (89 milions) va superar el tercer espanyol, l'Atlètic de Madrid (41).

L'economista ha alertat que el Barça és el club que acumula una major quantitat de despeses per personal del món —bàsicament salaris de les parcel·les esportives i administratives, incloses les primes per guanyar títols—, amb 340 milions d'euros registrats el curs 2014-15. "El Barça és diferent a la resta, és un club poliesportiu amb altres seccions que cal mantenir", ha puntualitzat l'economista, que ha posat com a exemple de bona gestió el Bayern Munic, que uneix tres grans inversors com Adidas, Allianz i Audi. "En cas que el Barça es transformés en SAD algun dia, li interessaria tenir alguna gran marca de referència de gran potencial —aquí ha deixat entreveure que aquesta figura l'hauria d'ocupar Nike—, una altra gran marca de referència financera, i una altra gran marca de consum".

Després d'exposar la diferència entre els deutes i els ingressos a curt termini del club blaugrana, i fent referència a que les inversions de potències emergents com el Qatar poden ser efímeres, l'economista ha avisat que el Barça hauria de "pensar una alternativa al model actual, perquè no pot seguir aquest ritme capitalista". "Hauria de tenir més oxigenació en el seu balanç, recomposar el deute a curt termini", ha especificat l'economista. Segons les xifres presentades, el club blaugrana tenia 177 milions d'actiu corrent o a curt termini el curs passat, per 444 milions de passiu corrent.

L'Espanyol necessita un projecte "engrescador"

Liébana, aficionat de l'Espanyol confés, també ha parlat del club al qual segueix. "Segueix el model del Manchester City, capitalitzant el deute", ha apuntat, tot i que després ha distanciat tots dos models. El club blanc-i-blau, el curs passat, era el cinquè amb major patrimoni de la Lliga —204 milions, només superat per Barça, Madrid, Atlètic i València—, però l'entrada de Rastar Group li ha permès reduir de forma considerable el deute.

Al tancament de l'anterior exercici financer, el deute brut de l'entitat era de 191 milions d'euros, una xifra que podria quedar reduïda a només 25 després de l'ambiciosa ampliació de capital que vol executar el nou propietari, Chen Yansheng.