Publicitat
Publicitat

LLIGA

Fa tres anys Messi es va estrenar com a fals '9' per obrir l'era victoriosa de Guardiola

Gijón, allà on tot va començar

On neix aquest Barça? I quan? En un esport com el futbol no és fàcil fixar un lloc o una data concreta, però certs detalls, analitzats amb la perspectiva que donen els resultats i el temps, situen el partit contra l'Sporting de la tercera jornada de Lliga en el primer any de Guardiola com a tècnic del primer equip del Barça com a punt de partida d'aquest cicle triomfador. Avui el Barça, que juga a les 20.00 al camp de l'Sporting, torna a l'escenari on tot va començar.

Va ser el 21 de setembre del 2008. El Barça va sortir al Molinón decidit a resoldre els dubtes que tenia l'entorn barcelonista després de dos mals resultats en Lliga (una derrota 1-0 a Sòria contra el Numància i un empat 1-1 al Camp Nou contra el Racing de Santander). I, de sobte, després de dos partits en què res sortia bé, totes les peces van encaixar sobre la gespa per permetre al Barça golejar 1-6, sumar la primera de les 90 victòries que vindrien després i donar el tret de sortida a una carrera de fons que encara no vol trobar el final. I amb Leo Messi fent de fals davanter centre.

El lloc ideal per a Messi

A Gijón, el Barça va trobar l'equilibri en un context incert i escèptic cap al projecte d'un inexpert Guardiola i ho va fer amb algun dels trets característics del futbol que avui tothom identifica en els deixebles del de Santpedor. El Barça va dominar la pilota amb un 67% de possessió i va ser ofensiu: va fer 22 xuts a porteria i va marcar sis gols.

Profund a través dels laterals, ample a través dels extrems i vertical amb les arribades des de segona línia dels interiors, els blaugranes van posar les bases del Barça actual. I ho van fer sobre l'eix en què pivota tot des de l'arribada de Guardiola: Leo Messi. En el duel de fa tres anys, l'argentí va jugar de punta i va fer dos gols i una assistència.

Des del primer dia, el cos tècnic del Barça ha tingut clara una cosa: s'havia de situar Leo Messi, el jugador més desequilibrant de la plantilla, tan a prop com fos possible de la pilota i la porteria rival. A la banda dreta, on el feia jugar Frank Rijkaard, el blaugrana no podia explotar tot el seu potencial, per moltes diagonals endimoniades que fes amb èxit. El mateix talent i la mateixa explosivitat, apareixent en una posició més centrada i pròxima a l'àrea, podrien tenir més efecte i menys desgast en el jugador.

La lògica de Cruyff, passada pel filtre de Guardiola i Vilanova, va derivar en una nova demarcació per a l'argentí: la de fals 9 . La posada en escena d'aquesta nova identitat va ser a Gijón, on Messi va compartir atac amb Iniesta, per l'esquerra, i Eto'o, per la dreta. En els dos partits anteriors contra el Numància i el Racing, Messi va jugar d'extrem dret, com feia amb Rijkaard, tot i que, seguint la consigna d'abandonar el carril dret per deixar espai a la pujada d'Alves, ja tenia tendència a ocupar el centre. Sovint es parla del 2-6 contra el Madrid al Bernabéu com el primer partit en què Messi va jugar pel centre, però ja a Gijón es va provar aquesta tàctica, que ha convertit Messi en el segon màxim golejador de la història del club.

Un gol per partit

La conseqüència d'aquesta estratègia de fer que Messi sigui l'epicentre del joc blaugrana és una estadística espectacular: l'argentí marca ara més d'un gol per partit. Aquesta temporada n'ha fet catorze en deu partits; l'any passat en va fer 53 en 55 enfrontaments. En la primera temporada, la 2008/09, va marcar-ne 38 i, en la 2009/10, 47. Tot plegat fa que, dels 194 gols oficials que Messi ha marcat amb la samarreta del Barça des que es va estrenar contra l'Albacete el maig del 2005 amb disset anys, el 78% (152) hagin sigut sota les ordres de Josep Guardiola.

Però el creixement imparable de Messi en aquestes últimes temporades no passa només per l'exageració de la seva vessant golejadora. L'argentí, implicat en el joc col·lectiu com mai, reparteix assistències de gol amb la mateixa facilitat amb què remata. Durant els quatre anys amb Rijkaard va fer una sola assistència i, amb Guardiola, ja n'ha fet 43, 25 de les quals les va fer l'any passat. La primera, a Andrés Iniesta, va ser a Gijón en aquell partit del 2008 en què tot va començar.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT