29/11/2015

‘God save Leicester City’

2 min

Que el Leicester City, catorzè en l’última Premier League i que compta el subcampionat del 1929 com a millor classificació històrica, hagi arribat a encapçalar la competició vigent té un significat rellevant, més enllà d’haver obtingut el liderat un cop passat el primer terç de lliga i sumant dues terceres parts dels punts en joc. Els foxes, ara mateix, són l’analogia de diversos ítems idiosincràtics del futbol anglès dins i fora del rectangle de joc. Fora, perquè a l’hora de fitxar ha pogut pescar jugadors que eren o havien estat titulars al Mainz (Okazaki), al Schalke 04 (Fuchs) o al Nàpols (Gokhan Inler) gastant, en tota la finestra estival, poc menys d’un 40% dels 102 milions d’euros percebuts la campanya anterior en concepte de drets televisius, el triple del que pertoca al Màlaga, l’Espanyol o la Reial Societat amb el nou repartiment de la LFP.

Però dins del camp, els blues han encarnat una reacció molt característica del football, que es manifesta si la importació d’algun element d’èxit en el joc continental, per més que en el seu dia fos elogiada, no acaba sent reeixida. Cap equip de la Premier va superar els vuitens de final de la passada Lliga de Campions i les acumulacions estèrils de possessió exhibides per alguns onzes d’inspiració i direcció forana ara són blasmades i parodiades. Segurament no seria acurat adjudicar a Claudio Ranieri, italià amb experiència britànica, la pràctica d’un futbol més rupestre, un good ol’ proper a l’ English fitba, com el de Pulis o Allardyce. El Leicester és el màxim golejador de la Premier i ha marcat tots els gols des de dins l’àrea. Els analistes subratllen que no renuncia a tocar, però és molt vertical i executa bé la pressió: ho indica el fet que és el setè equip que més oportunitats crea, el cinquè en nombre de xuts a porteria i el que més pilotes recupera. Però les mateixes dades, publicades a la completa web Squawka, revelen que els foxes són el tercer conjunt amb menys possessió, només millor que el WBA de Pulis i el Sunderland de Big Sam, i el tercer que menys passades ha completat, superant també baggies i black cats ; i que aquestes passades són, de mitjana, les més llargues (vint-i-un metres) de la lliga i les menys precises (73%). I tot, sota un 4-4-2 amb variant 4-4-1-1.

Un dels dos puntes és inamovible: Jamie Vardy, el màxim golejador del torneig, el reject del Sheffield Wednesday, fill de barri obrer del nord, que fabricava fèrules mentre marcava gols a trentenes en les categories no professionals estant fitxat per la policia. El Leicester, llavors a Segona, va pagar un milió de lliures per treure’l del circuit feina - pub - non league pitch. No pot ser una història més anglesa. And this is how we do it, full stop.

stats