Publicitat
Publicitat

La Gran Bretanya vol allargar el seu domini ciclista

Encara no fa una setmana que, als Camps Elisis de París, es va veure una imatge sorprenent que demostra fins a quin punt la Gran Bretanya ha aconseguit una posició privilegiada en el panorama ciclista internacional. Bradley Wiggins, vestit del groc que l'acreditava com a guanyador del Tour de França, va llançar l'esprint per Mark Cavendish, que va guanyar amb el mallot de campió del món.

Als Jocs Olímpics de Londres, després de només sis dies, tenen l'oportunitat de consolidar la seva superioritat a casa. Avui Cavendish -"El nostre pla A i la resta de l'abecedari", en paraules de Dave Brailsford- buscarà l'or a la prova de ruta i per això la resta de la selecció britànica treballarà per afavorir l'arribada a l'esprint, tal com van fer de manera magistral als Mundials de l'any passat. L'acompanyaran el mateix Wiggins i Chris Froome, els dos primers classificats del Tour -que també lluitaran per guanyar la prova contrarellotge-, el campió nacional Ian Stannard i finalment el veterà escocès David Millar, que tindrà un paper essencial com a capità en una cursa en què no hi haurà auriculars de comunicació amb els cotxes del director. El retorn de Millar al Jocs simbolitza la segona oportunitat en l'esport per als castigats per dopatge, fins i tot en una cultura molt reticent a donar-ne com la britànica. De fet, Millar va haver de portar el cas al Tribunal d'Arbitratge Esportiu (TAS) a principis d'any perquè el Comitè Olímpic nacional volia una sanció perpètua per a ell en competicions olímpiques.

Millar, el 'gironí' readmès

"La sentència favorable del TAS no va ser una sorpresa", explicava Millar a l'ARA en la presentació a Barcelona de la seva autobiografia, publicada en castellà per l'editorial Contra. "Crec que és el correcte: sempre hi ha d'haver lloc per a una segona oportunitat. Hem de ser capaços d'unificar internacionalment les sancions per dopatge, estudiant-les individualment. Potser hi ha casos que mereixen quatre anys i d'altres només un", opinava.

L'escocès viu a Cornellà de Terri (Girona), on hi ha la base d'operacions de l'equip nord-americà Garmin. Millar explica que se'n va fer copropietari perquè el va entusiasmar un equip que va néixer amb una clara voluntat antidopatge, fins i tot avançant-se a les normatives. N'hi ha exemples com el seguiment dels valors sanguinis dels ciclistes i la prohibició de l'ús de xeringues en qualsevol àmbit, posteriorment aplicades per la UCI. "Francament, hem aconseguit canviar l'esport", diu Millar. "Al principi érem l'equip estrany del pilot, no ens miraven bé, però estem demostrant que es poden guanyar les millors curses del món i animem la resta a actuar de la mateixa manera".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT