La mirada de Cruyff amb els ulls de Guardiola, Adrià i Pàmies
Els amics del tècnic holandès han organitzat una primera trobada a Barcelona per homenatjar-lo
BarcelonaQuan Antoni Bassas estava fent la presentació de l’acte, es va produir una petita escena amb Pep Guardiola, en la intimitat, lluny dels focus, que definia a la perfecció la seva persona i, en gran part, la personalitat del seu mestre, Johan Cruyff. El de Santpedor no va poder estar-se d’acaronar una pilota que hi havia en una punta de l’escenari, comprovant el tacte del cuir, prement-la amb les dues mans. La pilota sempre, el gran llegat de Cruyff al Barça i al futbol.
Guardiola, Ferran Adrià i Sergi Pàmies van ser les tres figures escollides pels anomenats Amics de Johan per homenatjar l’holandès en un acte a Barcelona, a l’auditori de Mediapro, sota l’atenta mirada de culers com Xavi Hernández, Eusebio Sacristán, José Mari Bakero, Joan Laporta o Agustí Benedito.
Si Adrià va intentar governar el partit, decidint cap on havia d’avançar la conversa, Guardiola va aportar la passió i l’experiència, i Pàmies el punt de genialitat imprescindible per fer decantar el marcador. I el partit va caure del costat de Cruyff, per descomptat. Es va parlar d’innovació i exigència. De la diferència entre el que crea i el que exhibeix el seu talent, conceptes que Pàmies va diferenciar parlant de l’holandès: “Johan deixa de ser un intèrpret, ell compon”.
Anècdotes per rememorar una figura que va convertir-se en “avi” i “maquiavèl·lic” -“bon maquiavèl·lic”, va puntualitzar Adrià-, en “irrepetible” i “intimidador”. I sempre sent el més llest de la classe. Cruyff tenia clar que a les 12 del migdia s’acabava la seva jornada laboral, com va recordar Pàmies, i ni ell ni Carles Reixach se n’oblidaven mai. Sempre deixava clar als jugadors qui manava al vestidor, tenia l’autoritat que li havia atorgat la seva etapa com a jugador. “Heu d’anar al 100%, perquè només tres jugadors poden jugar al 70%, i un era jo”, va recordar Guardiola que els deia l’holandès.
El tècnic del City va admetre que Cruyff ho va ser tot per a ell, i el va ajudar moltíssim amb xerrades inacabables quan va aterrar a la banqueta del filial blaugrana. Però també el va fer patir, perquè Cruyff sempre tenia el bastó i la pastanaga preparats, sempre amb detractors i fidels arremangats per al que fes falta. “Que els anticruyffistes no desapareguin mai”, va pregar Pàmies, conscient que són imprescindibles per refermar la seva religió. “Et portava al límit, hi havia moments que t’ofegava. Era irrepetible. Ens va obrir un món que desconeixíem. ¿Podem entendre el que ha passat al Barça sense la seva figura? Impossible -va sentenciar Guardiola-. És el primer entrenador que a la mitja part ens deia «Correu massa»”.
Què hauria passat si s’haguessin trobat Cruyff i Messi? “Hi hauria hagut un conflicte, però al final s’haurien trobat i haurien guanyat”, va dir Guardiola després de mesurar bé les paraules, conscient que ahir era un dia d’amics.
