Publicitat
Publicitat

La falta de control amb 3-4-3 l'obliga a canviar un dibuix que s'altera sense Thiago

Guardiola esprem la flexibilitat tàctica

Tenir o no tenir la pilota. Aquest és el matís que marca la diferència entre l'encert i la frustració de triar un sistema de joc en lloc d'un altre. Per criteris purament numèrics pot semblar que un dibuix tàctic és ofensiu o defensiu, però, a la pràctica, la posició inicial dels jugadors és poc més que un punt de referència que no determina les intencions dels futbolistes. Això ho fa l'actitud o l'altura del camp on es mouen, però no el sistema de joc. La voluntat del Barça ahir va ser sempre la d'anar a buscar la porteria d'Aouate, ja fos encotillat en un 3-4-3, adaptat al 4-3-3 o sobrevivint amb un home menys i sense dominar la possessió.

Un risc corregit al minut 30

Davant la falta d'efectius en defensa, Guardiola va apostar d'inici per un 3-4-3 que va haver de corregir sobre la marxa perquè el Mallorca, profund i directe, amenaçava de trencar-lo. Mascherano, Piqué i Puyol van viure estressats durant 25 minuts, obligats a replegaments histèrics i marcatges individuals, perquè el Barça no trobava la calma necessària amb la pilota i la perdia en zones delicades. Quan el Barça corre amunt i avall, és que alguna cosa no rutlla.

Malgrat asserenar-se en alguna possessió llarga, els blaugranes van patir per trobar el lloc. Thiago i Busquets van començar compartint responsabilitats defensives, exercint d'estrany doble pivot. La intenció era que, assignant-se cadascun una parcel·la del camp, poguessin protegir els laterals, però Puyol i Mascherano van necessitar molt més que una cobertura quan sortien de zona per perseguir Pereira i Castro. Per davant, Cesc es movia entre línies, en paral·lel a Messi, que va cedir la punta d'atac a Alexis. Iniesta i Pedro eren els extrems, amb el manxec tendint al mig i el canari més obert en banda.

El caos de la primera mitja hora no va agradar gens a Guardiola, que, aprofitant que el joc es va aturar amb una falta favorable, va començar a moure peces i donar instruccions actualitzades per explicar als seus homes que l'equip passava a jugar 4-3-3, amb Busquets de central, Thiago de migcentre i Iniesta d'interior. Era el minut 30 i el marcador, segons després, va passar a ser de 0-1.

Torna el control i el descontrol

La confiança del resultat i un ordre més conegut sobre el terreny de joc van permetre al Barça recuperar el domini del joc. Van començar les combinacions interiors, els atacs posicionals i el Mallorca, reduïda l'empenta inicial, va anar apagant-se a mesura que s'encongia a la frontal de l'àrea.

A la represa, l'equip va conservar les bases del seu joc per no deixar que el Mallorca confiés en la remuntada, però Thiago, precipitat en alguna passada en la base de la jugada i superat en alguna ajuda defensiva, va ser expulsat per doble amonestació al minut 57.

Guardiola no va voler assumir riscos i va buscar estabilitzar el seu equip amb diversos canvis. Va donar entrada a Montoya per Cesc, per salvar la línia defensiva de quatre i permetre que Busquets saltés al mig del camp per assegurar el control de la pilota. Poc després, va sacrificar Pedro per protegir la zona interior amb Keita i, per rematar el partit al final, quan el Mallorca s'obria, va introduir Tello per Alexis.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT