Dos nord-americans, Michael Phelps i Ryan Lochte, arribaven a la piscina de Londres com els principals candidats a arreplegar totes les medalles possibles. Sobretot, d'or. Però ahir els va sortir un competidor inesperat: el combinat francès del 4x100 en estil lliure, que en un últim relleu d'infart va passar la mà per la cara als Estats Units i va guanyar la medalla d'or. I no van ser els únics protagonistes, ja que en les altres tres finals que hi va haver a l'Aquatics Centre es van batre dos rècords del món i un rècord olímpic.
El relleu del 4x100 va ser l'última de les finals, i l'equip francès volia venjar-se de la final d'ara fa quatre anys a Pequín, on va quedar segon al darrere de Phelps i companyia. Ahir ho va aconseguir, sobretot en un últim relleu endimoniat. De res va servir als Estats Units canviar l'equip que, al matí, s'havia classificat per a la final del vespre. Els nord-americans saltaven a l'aigua amb Nathan Adrian, Michael Phelps, Cullen Jones i Ryan Lochte; mentre que els francesos disputaven la final amb Amaury Leveaux, Fabien Gilot, Clement Lefert i Yannick Agnel.
Lochte i Agnel van ser els dos últims rellevistes. El nord-americà partia amb unes dècimes d'avantatge i semblava que ho tenia tot de cara, sobretot després del gir. Però el francès va treure forces d'on no n'hi havia, va completar uns últims 20 metres increïbles i va guanyar l'or amb una exhibició que va fer posar drets els espectadors londinencs. França va aturar el cronòmetre en 3 minuts, 9 segons i 93 centèsims, mig segon abans que els Estats Units.
El tercer graó del podi va ser per a la selecció de Rússia, que també es va haver de jugar la medalla en un cara o creu amb l'equip australià. L'últim rellevista rus, Danila Izotov, va ser més ràpid que James Evans.
Tres finals amb rècord
Quan el 2010 es van prohibir els banyadors fabricats a partir del plàstic, molts van augurar que costaria tornar a veure rècords del món. Doncs ahir Dana Vollmer, Cameron van der Burgh i Camille Muffat es van encarregar de demostrar tot el contrari amb dos rècords del món i un rècord olímpic, respectivament.
Vollmer va ser la primera. La nord-americana es va penjar l'or en la final dels 100 metres papallona amb una marca de 55.98, vuit centèsimes menys que l'anterior registre (Sarah Sjostrom, 2009). De fet, ella mateixa ja havia batut el rècord olímpic en la ronda prèvia. A la final, la medalla de plata va ser per a la xinesa Ying Lu (56.87) i la de bronze per a l'australiana Alicia Coutts (56.94).
Cameron van der Burgh va ser el segon plusmarquista del dia, a la final dels 100 metres braça. El sud-africà va fer un temps de 58.46, dotze centèsimes millor que l'anterior marca (Brenton Rickard, 2009). El podi el van completar l'australià Christian Sprenger (58.93) i el nord-americà Brendan Hansen (59.49).
Finalment, la nedadora francesa Camille Muffat va guanyar l'or en els 400 metres en estil lliure amb un temps de 4:01.45 i va aconseguir el rècord olímpic, que tenia la italiana Federica Pellegrini (que va acabar cinquena). El podi el van completar la nord-americana Allison Schmitt (plata) i la britànica Rebecca Adlington (bronze).
