Publicitat
Publicitat

EL FUTUR DEL BARÇA

Té molèsties, ha de dosificar-se, però encara té corda per anys. Per darrere els joves es postulen per rellevar-lo com va fer ell amb Guardiola

"Hi ha vida més enllà de Xavi"

Durant molts anys, el soci blaugrana va voler que Xavi fos Guardiola i no va entendre que de Guardiola només n'hi podia haver un. L'ombra del capità del Dream Team va perseguir Xavi Hernández en els seus inicis al primer equip del Barça des que, amb 18 anys i mig, va debutar al camp del Mallorca en l'anada de la Supercopa d'Espanya, l'agost del 1998. "No m'agraden les comparacions. Ho he passat molt malament amb elles", va assegurar el gener del 2011. El de Terrassa viu ara una situació similar, però ocupa l'altra posició. Ara que alguns problemes físics l'estan obligant a dosificar-se, com va passar amb Guardiola des del 1997, s'especula amb el final del seu cicle i se li busca substitut. La fornada de joves migcampistes de perfil creatiu que està produint La Masia és àmplia i d'altíssima qualitat. Però, qui pot agafar el relleu de Xavi?

"Trobar un Xavi és dificilíssim"

En primer lloc, tothom coincideix que encara és precipitat retirar Xavi, malgrat que últimament arrossega algunes molèsties de les quals sembla que no pugui fer net del tot. "Ell vol seguir fins que el cos el respecti", assegura Martí Perarnau, autor del Camí dels campions . El mateix Xavi ho reconeixia ahir en la presentació de les seves botes: "Estic molt bé i em sento futbolista. Deixeu-me jugar". Aquest "fins que el cos el respecti", però, dibuixa un futur d'unes quantes temporades més, però que passen per racionar-li els minuts i tenir clar que Xavi no pot assumir el mateix nombre de partits que fins ara, en què jugava el 88% dels minuts totals de l'equip.

"El Xavi té coses, en el dia a dia, en la manera d'interpretar el seu ofici, que són molt difícils de trobar. Dificilíssim. És un jugador únic, irrepetible -l'elogiava Guardiola en roda de premsa després del 5-1 al València-. El Xavi no és només bo pel que arriba a ser dins el camp sinó pel que és fora. Aglutina els que arriben, ajuda qui està malament. Si l'entrenament comença a les onze, deu minuts abans ell ja és al camp amb una pilota, passant-se-la amb tres o quatre companys. Un tio de trenta no sé quants anys, amb dos-cents milions de partits jugats, més títols que ningú... És únic. Sense el Xavi això serà diferent".

Aquesta última frase amaga dues veritats molt difícils d'assumir per l'aficionat culer: que Xavi, el director d'orquestra de la millor simfonia futbolística de la història del Barça, no durarà per sempre i que com ell no n'hi haurà cap, encara que la base que puja tingui un talent immens. El seu lloc, d'aquí uns anys, l'ocuparà un altre futbolista que, lluny del palmarès de Xavi, haurà de fer camí. "Hi ha una tendència a substituir peça per peça, quan la transició, potser, ha de donar-se en el joc -reflexiona Perarnau-. En l'època de Guardiola l'organitzador del joc era el migcentre, la figura del 4 que ara vindria a ser Busquets. El perfil creatiu s'ha anat traslladant a l'interior, on juga Xavi. Pot passar que això torni a canviar. Qui ho sap".

"Hi ha vida després de Xavi", assegura el futbolista. Contra el València, de fet, es van veure detalls de per on pot passar aquesta vida. Sense ell al camp, Busquets va assumir més protagonisme en la primera fase del joc, per iniciar-lo a prop dels centrals, i va deixar que Iniesta i Cesc, per torns, es repartissin la tasca de construir, arribar a l'àrea rival i rematar. Quan va sortir Thiago, l'equip va seguir sent dominador de la pilota i ferotge en el gol. Cesc, Iniesta, Thiago. Cap d'ells és Xavi ni ho serà, però tots tres, ben complementats, estan preparats per organitzar el joc del Barça quan Xavi no hi pugui ser. "La sorpresa d'aquest any és que s'esperava que Cesc fes una mica de Xavi i s'ha destapat com un increïble arribador -diu Perarnau-. I crèiem que Thiago seria el de l'última passada, estil De la Peña, i s'està exhibint com un creador molt madur".

Màxima prudència amb els joves

Guardiola coneix la plantilla del present i controla bé la del futur, però prepara el terreny per evitar tornar a cometre l'error que va marcar els primers anys de carrera de Xavi, de qui, ja el 2000, augurava que "seria un organitzador de garanties durant deu anys". Thiago, que a l'estiu es desmarcava de qualsevol comparació amb Xavi, no serà una víctima d'aquesta situació, perquè Guardiola el protegeix, com fa també amb Sergi Roberto, Dos Santos, Javier Espinosa o Sergi Samper, quatre migcampistes molt prometedors que pugen forts. "Espinosa és més un Iniesta -descriu Perarnau-, i Samper organitza el joc del juvenil A des de la posició de migcentre a l'estil Guardiola". Però avisa que queden molts anys per apuntar un nom i avançar què passarà. Molts anys de Xavi, encara, i molts anys d'evolució del joc. "L'únic segur és que trobar un Xavi, si n'hi ha, és complicadíssim".

Més continguts de