Publicitat
Publicitat

OPINIÓ

Història del central que falta

La prioritat per al Barça, aquest estiu, era un central. Així ho va dir Tito Vilanova en la seva primera roda de premsa com a entrenador. Zubizarreta i Bartomeu van treballar amb una llista que començava per Thiago Silva i continuava per Javi Martínez. El PSG, amb la dèria per malgastar petrodòlars, de seguida va pagar pel central brasiler del Milan un preu altíssim, molt més enllà del que podia pagar el Barça. El segon de la llista era Javi Martínez, un jugador que com a mig centre marca les diferències però que com a central acostuma a fer internacionals els davanters centres que li toca marcar. Tot i així, tant el Barça com el Madrid han intentat fitxar el jugador de l'Athetic Club. No han tingut èxit perquè el Bayern Munic, amb una bogeria econòmica poc comprensible, ha decidit pagar els 40 milions de la clàusula de rescissió (el fitxatge més car de la història de la Bundesliga). 40 milions d'euros és molt més del que val el jugador i, futbolísticament i econòmicament, només s'entén si és un avançament del rescat de Merkel a Espanya.

El fitxatge d'Alex Song

Total, que el Barça ha tornat a fixar-se en l'Arsenal i ha fitxat Alex Song, un camerunès que ben poques vegades ha jugat de central. Ahir, en el seu debut esperançador, hi va jugar uns minuts quan Piqué se'n va anar a fer d'Alexanko per mirar d'empatar a la desesperada. En resum, Tito volia un central i, després de la marxa de Keita, s'ha quedat amb un mig centre que, tàcticament tunejat, potser sí que el veurem jugar de central. Més per necessitat que per gust, com ahir. Dubto, però, que la seva reconversió cap a central tingui l'èxit que ha tingut Mascherano en aquesta tasca. Ahir, però, en una final a camp contrari, Mascherano va tenir un error infantil i va permetre que Higuaín marqués el primer. I, al seu costat, Gerard Piqué va cometre una altra errada impròpia i Cristiano Ronaldo va afusellar el segon al minut 18, quan els de Telepizza encara no han tingut temps de dur-te la hawaiana a casa.

La solució no era Javi Martínez

Amb Puyol novament fora de combat, amb Abidal fora de circulació, amb Bartra potser massa tendre i amb Fontàs fent les maletes, al Barça li continua faltant un quart central per poder optar, amb garanties, als tres títols que ens queden. La solució no era Javi Martínez, però el mes d'agost ja s'acaba i a Vilanova li falta una peça que necessita com el pa que menja. De moment, se li ha escapat el primer títol. Ell ho ha plantejat bé. Però tres dels quatre gols del Madrid en la final han arribat per errades poc habituals. A l'anada, els centrals van estar excel·lents. Ahir, no. Valdés va badar al Camp Nou, ahir ens va salvar d'una maneta que hauria estat humiliant.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT