Publicitat
Publicitat

SELECCIÓ CATALANA

L'empenta de 36.000 valents i el millor equip dels últims temps topen amb el mur tunisià i la pròpia falta de punteria

Ho tenim tot menys gol

Com si es tractés d'una metàfora de la situació política actual, tot i comptar amb la millor selecció catalana en molt de temps -les enquestes diuen que la gent se sent més independentista que mai-, els seus davanters van tenir la pólvora mullada i van topar amb el mur de Tunísia -la majoria absoluta del PP-. Amb l'empat a zero, la selecció va cedir el tercer Trofeu Internacional Catalunya a Tunísia. Tot i això, van llançar confeti al cel de Barcelona, una imatge molt estranya després d'un 0-0.

L'afició catalana va demostrar que es va tornar a engrescar amb la selecció i l'Estadi Lluís Companys va mostrar una molt bona entrada, amb més de 36.000 espectadors que s'ho van passar molt bé malgrat que no van poder celebrar cap gol. Tunísia no va saber aprofitar els primers cinc minuts de desconcert de Catalunya. Entre el vent fred que bufava a Montjuïc i que els jugadors no havien fet cap entrenament previ, els tunisians van prémer l'accelerador i van crear dues ocasions clares. En la primera, Valdés va desviar a córner amb problemes, i en la segona el debutant Sergio Juste va aparèixer providencial en l'últim moment, quan Misakui ja carregava la cama tot sol. Aquest inici va demostrar a tot el públic el que Cruyff havia intentat avisar abans del partit: queels jugadros de Tunísia tenen qualitat i que es prendrien el partit molt seriosament perquè estan preparant la Copa d'Àfrica.

Catalunya, però, va tardar una mica a començar a fer funcionar la màquina, però quan Xavi, Cesc i Busquets van començar a combinar entre ells, la pilota va tenir només un amo. De fet, amb sis blaugranes de titulars, es va notar que coneixien tots els mecanismes. Als altres, en canvi, els costava veure els desmarcatges i les passades interiors.

La primera ocasió la va tenir Bojan, que va rebre una assistència magnífica de Xavi, però el porter Mathlouthi va ser més ràpid en la pilota dividida. El de Linyola en va tornar a tenir una altra tot seguit, amb una bona canonada des de la frontal que va estavellar-se al pal (minut 11). Catalunya va anar agafant el to i el ritme de partit que li agrada, però Tunísia cada cop que robava la pilota no s'ho pensava dues vegades i sortia de pressa al contracop. Darragi, el líder de la selecció i un ídol per al seu país, va fer una acció de qualitat amb què va deixar Piqué i Fontàs al darrere i va assistir per a Misakui sol dins l'àrea, però Valdés va avortar el gol (minut 29).

Valdés no és expulsat

Tot i ser un partit amistós, també va tenir la seva jugada polèmica. Al minut 41 Valdés va sortir de l'àrea per tallar una jugada de perill, però va tocar la pilota amb la mà. L'àrbitre català Álvarez Izquierdo va xiular les mans, però estranyament no va ensenyar-li cap targeta. Tunísia, però, es va precipitar a l'hora de xutar la falta per aprofitar que Valdés estava protestant, i va disparar un xut molt desviat.

A la segona part Cruyff va canviar el 90% de l'equip, tots menys Bojan (73 minuts) i Fontàs (els 90). L'equip ho va notar amb la fluïdesa del joc, que ja no va ser tan alta per raons lògiques -ja no hi eren ni Xavi ni Busquets ni Cesc-, però el domini i la possessió de la pilota van seguir sent catalans. I els tunisians, que van anar fent també un munt de canvis però esglaonats, es van anar diluint al camp fins al punt de desaparèixer: ni un xut a porteria en 45 minuts.

Bojan -capità amb la sortida de Valdés del camp- va seguir sent el jugador més actiu de la davantera catalana, i va tenir dues ocasions claríssimes a l'àrea petita, tot sol, però va tardar a carregar la cama i Abdennoun va ser més ràpid.

En els últims minuts, com és habitual, el partit va perdre molta força, per les dues bandes, i va acabar morint amb el primer empat a 0 de la història recent de la selecció catalana -en els 19 partits des del 1997.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT