Jordi Alba surt del túnel de vestuaris enmig d'una sonora ovació. El jove jugador es gira de cara al públic, s'asseu sobre la pilota que du al braç i aixeca el dit polze en direcció a la multitud. Davant seu, una munió d'aficionats omplen la tribuna principal del Camp Nou: senyeres i pancartes formen un estrany mosaic amb cares morenes, samarretes del Barça de tots colors i banderes de l'Hospitalet. L' speaker de l'estadi respira alleujat: ha aconseguit aguantar la moral del públic durant la llarga estona que ha tardat Jordi Alba a aparèixer i per fi pot descansar. "Hola a tothom i gràcies per haver vingut", diu Jordi Alba quan li passen el micròfon. És home de poques paraules: no es troba còmode fent grans discursos. Ell prefereix la pilota. "Visca el Barça i visca Catalunya!", crida, després d'un breu parlament. Els aficionats aplaudeixen extasiats. "Que faci un petó a l'escut!", reclamen. Jordi Alba obeeix sense dubtar-ho, amb la pràctica de qui en el seu dia hi havia estat acostumat. L'èxtasi es prolonga, acompanyat per una nova ovació mentre Alba saluda i regala pilotes xutant-les en direcció al públic.
Somriures i emocions
La sala de premsa està plena de periodistes, familiars i directius del Cornellà, el seu antic club, quan Jordi Alba hi entra. L'acompanyen, gairebé protegint-lo, les figures severes de Josep Maria Bartomeu i Andoni Zubizarreta. Vestit amb el polo oficial del club, Jordi Alba respon a les preguntes de la premsa amb timidesa, cenyint-se al guió. Esbossa un petit somrís en veure les imatges de quan era jugador del Barça de petit; eixampla el somriure quan li presenten el seu Barça Toon, el dibuix animat que el Barcelona fa per a tots els membres del primer equip. Només deixa sortir l'orgull quan li pregunten per la seva marxa del Barça als setze anys, i només es permet deixar-se anar i emocionar-se quan els seus coneguts s'acosten per felicitar-lo. Els representants del Cornellà són dels primers a fer-ho: el fitxatge de Jordi Alba per al Barça els suposarà un ingrés tan inesperat com benvingut. Després vindran amics, antics companys i finalment familiars. Jordi Alba els agraeix la presència un a un, com abans hauria volgut fer amb els aficionats: "Hola a tots i gràcies per ser aquí", sembla dir-los.
