Imprevisible, interessant, però no èpic
La temporada de Fórmula1 està sent fantàstica. Les sis curses que s’han disputat han sigut molt bones. En cinc ocasions ha guanyat un Mercedes, com es veia a venir. Però la manera com s’han desenvolupat les proves ha tingut una intensitat que feia temps que no vèiem en aquesta categoria.
Flavio Briatore es fregava les mans abans del començament de la d’ahir. Deia que no vol tornar a la F-1 ni boig, però que estava molt content perquè segur que veuríem una cursa interessant, gràcies al fet que la pista estava molt molla i que això era sempre interessant perquè faria imprevisible el desenllaç. I ho va ser. Aquesta és la gràcia d’aquesta competició, i de l’esport en general, que el resultat sigui inesperat.
La de Mònaco és, normalment, una prova avorrida i probablement sobrevalorada. Els factors externs a la competició -el glamur i altres futileses- són el que li han donat un valor històric. Però quan tens la sort de viure una edició moguda t’ho passes d’allò més bé. I ahir va ser un d’aquests dies.
Això va ser possible gràcies a la pluja, sobretot la que va caure abans de la sortida i va deixar l’asfalt xop fins a convertir-lo en una pista de patinatge. El preu que s’ha de pagar actualment en una disciplina que s’ha tornat molt poruga és haver de començar darrere el cotxe de seguretat. Una vegada superat aquest tràmit, quan Charlie Whiting -el director de cursa- considera que el traçat ja és prou apte per no provocar ensurts, l’espectacle és magnífic fins i tot en un circuit en el qual fer avançaments és pràcticament impossible.
Però a diferència d’altres competicions, aquí el més divertit no acostuma a ser la lluita pel primer lloc, sinó les disputes en diferents fronts. I ahir n’hi va haver un munt.
Mònaco és així. L’estimes o l’odies. Ahir vam veure un gran espectacle, però que no ens reconcilia amb el passat. Amb els temps en què a Senna, Stewart, Ickx, Peterson o Hunt els hauria caigut la cara de vergonya si els haguessin insinuat que havien de sortir darrere del cotxe de seguretat. Va home, va.
