Indignació a Catalunya per la prohibició de les estelades a la Copa

Madrid / BarcelonaEl govern espanyol vol garantir costi el que costi que no es repetirà l’escena de la xiulada a l’himne espanyol durant la final de la Copa del Rei del 2015, ni tampoc l’exhibició d’estelades. I per això va anunciar que instal·larà un doble filtre de seguretat a l’estadi Vicente Calderón per escorcollar un per un tots els aficionats del Barça i del Sevilla. L’objectiu: que no onegi cap estelada ni cap altre “símbol no constitucional, tal com especifica la llei de l’esport”. Una forma de prohibir-les en tot el recinte.

L’anunci que va fer en roda de premsa la delegada del govern espanyol a la Comunitat de Madrid, Concepción Dancausa, acompanyada del comissari general de Seguretat Ciutadana, Florentino Villabona, va provocar indignació a Catalunya. Ahir, representants polítics i de les entitats van condemnar la decisió, que van qualificar d’atac a la llibertat d’expressió. El més vehement va ser el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que va dir que no assistiria a la final en senyal de protesta. També, al vespre, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va dir que no hi assistiria si el govern espanyol no rectificava la decisió.

En la compareixença des de Madrid, Concepción Dancausa va informar que 2.500 efectius policials participaran en el dispositiu de seguretat, ja que es tracta d’un partit “d’alt risc”, amb l’estadi al màxim de la seva capacitat. “En els controls del segon anell s’assegurarà que ningú porti elements perillosos com per exemple bengales, teies… ni tampoc materials de propaganda racista, xenòfoba, política o religiosa que poden generar conflictes d’ordre públic”, ha assenyalat Dancausa, justificant que “el futbol no ha de ser un escenari de lluita política”.

Madrid preveu que es desplacin a la capital espanyola 38.780 aficionats. Per això recomanen presentar-se a l’estadi amb tres hores i mitja d’antelació “per evitar aglomeracions innecessàries, passar amb tranquil·litat els controls d’accés i que els components del dispositiu de seguretat treballin amb comoditat perquè els assistents puguin gaudir d’aquests esdeveniments amb la seguretat que es mereixen”.

Resposta unànime

El Barça, però, tot i ser un dels principals actors implicats, va ser dels últims a reaccionar. Ho va fer al vespre per mitjà d’un comunicat en què expressava el seu “desacord més absolut” amb la decisió, que considera “un atemptat a la llibertat d’expressió, un dret fonamental de tot individu a expressar idees i opinions lliurement i sense censura, reconegut a la Declaració Universal dels Drets Humans”. El club recordava que “els socis i aficionats blaugranes han demostrat sempre un alt nivell de civisme i respecte”, i “exigia” a la delegada “que col·labori en la creació del bon clima que ha de presidir la celebració de la final”.

També les entitats de la societat civil hi van dir la seva. L’associació de juristes Drets va decidir sol·licitar la suspensió cautelar de manera immediata de la prohibició d’entrar estelades al Vicente Calderón. De fet, les principals entitats -ANC, Òmnium, Drets i la Plataforma Pro Seleccions- van fer un comunicat conjunt recordant que “l’estelada no la prohibeix cap llei” i que “ha sigut reconeguda pel Parlament com a símbol d’un anhel i una reivindicació democràtica, legal, legítima i no violenta”. El text també envia un missatge crític a la delegada del govern a Madrid. “Dancausa argumenta que la prohibició està emparada per la llei de l’esport, però la realitat és que compara les estelades amb símbols que inciten comportaments violents, xenòfobs o racistes”.

La decisió va generar controvèrsia a nivell polític, fins i tot al PP català. El president del grup parlamentari, Xavier García Albiol, va criticar la decisió: “No em sembla malament que un aficionat en porti una, si no fa mal a ningú”, tot i que va comparar la bandera independentista amb la preconstitucional espanyola. D’altra banda, el conseller de Justícia, Carles Mundó, va considerar que la prohibició és “inacceptable en un estat democràtic” i que el govern espanyol va “aprofitar” que està en vigílies de campanya electoral.

Què diu la llei de l’esport?

Per prohibir l’exhibició d’estelades, el govern espanyol s’aferra a l’article 28 del reial decret 203/2010, en què es va aprovar el reglament de prevenció de la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l’esport. L’article diu el següent: “Per garantir el compliment de les obligacions legals, els organitzadors disposaran del personal i dels mitjans adequats per impedir als assistents la introducció o tinença en el recinte de pancartes, símbols, emblemes o llegendes que impliquin una incitació a la violència, al racisme, a la xenofòbia o a la intolerància”. Seguint fil per randa la llei, la delegació del govern considera que l’estelada incita a la violència. I amb això justifica la decisió de requisar-la. Una resolució del Parlament aprovada el 2014 considera el contrari. “El Parlament de Catalunya reconeix l’estelada com a símbol que representa un anhel i una reivindicació democràtica, legítima, legal i no violenta”, assenyala.

Consultades per l’ARA, les entitats no tenen previst fer cap altre acte de resposta. “No hi ha temps ni és la nostra feina. Qui ha de protegir els catalans és el nostre govern, no unes entitats”, deia Santiago Espot, president de Catalunya Acció, l’entitat que va promoure la xiulada a l’himne espanyol en l’anterior final de Copa al Camp Nou i que va afrontar una multa de gairebé 200.000 euros -al final, es va arxivar la causa-. Per la seva banda, Daniel Laspra, membre del CADCI, creu que la prohibició “coarta la llibertat d’expressió i que podem estar davant d’un delicte de violació dels drets fonamentals”.