Iniesta, el noi irrepetible del Barça

The New York Times / LondresSi dubtem que els valors esportius encara tenen un lloc en aquesta època moderna mercenària, llavors el que va passar dissabte val el seu pes en or. Abans del derbi català entre l'Espanyol i el Barça al nou estadi de Cornellà-El Prat un jugador de l'equip visitant va rebre l'ovació de 40.000 homes, dones i nens del públic.

I després, cinc minuts abans de la fi de la derrota de l'Espanyol per 1 a 5, els mateixos espectadors es van posar dempeus per ovacionar el mateix jugador del Barça. Això, creieu-me, és un fet que veiem un cop a la vida. I Andrés Iniesta és una classe de noi que només veus un cop a la vida. És rebut amb afecte arreu on va. A tots els estadis espanyols, siguin com siguin d'hostils.

És un reconeixement per a aquest noi menut que va desplegar les seves ales per fer el gol del triomf el juliol a Johannesburg, que va donar a Espanya el seu primer Mundial.

No hauríem de dir mai que l'Espanyol és el segon club de Barcelona, simplement és l'altre club. Però, òbviament, és més petit i menys ric i no disposa d'un equip tan bo com un Barça ple d'estrelles. La seva filosofia és diferent, cosa que vol dir que són diferents, però la rivalitat és igualment molt forta.

Però fins i tot els partisans que senten més els colors de l'Espanyol van fer una excepció amb sant Andrés, i la qüestió va molt més enllà de la gratitud per portar la Copa del Món a casa. Hauríem de recordar el primer impuls d'Iniesta just després de marcar aquell gol. Va dirigir-se corrent cap a la graderia i es va treure la samarreta per mostrar-ne una altra amb les paraules: "Dani Jarque sempre amb nosaltres".

Iniesta, Cesc i els altres que van compartir l'alegria de guanyar el Mundial van créixer amb Dani Jarque. L'amistat entre Iniesta i Jarque es va fer forta en les categories inferiors de la selecció espanyola. Van ser a cada selecció entre els 16 i els 21 anys. Espanya, millor que cap altra nació, nodreix la seva joventut identificant el talent en edat adolescent i portant els nois plegats com a grup fins la maduresa.

Barcelona és una part màgica d'aquest procés; set jugadors del seu equip titular van ser campions del món. Iniesta, tot i que no és nascut a Catalunya, és un producte de La Masia. Dani Jarque va progressar a l'acadèmia de l'altra banda de la ciutat fins arribar a ser-ne el capità.

Va patir un atac de cor i va morir l'any passat quan era de pretemporada amb l'Espanyol a Florència. Tenia 26 anys, i simplement va deixar de respirar mentre parlava per telèfon amb la seva xicota, embarassa de set mesos. La seva amistat amb Iniesta era superior a qualsevol divisió entre clubs de la mateixa ciutat. Per això Jarque era al cap d'Iniesta al juliol. Per això Iniesta, tot i que volia quedar-se amb aquella samarreta, sentia que pertanyia a l'Espanyol i la va donar ara fa un mes. I això, de ben segur, era el que tothom va aplaudir dissabte.

"Ho he sentit a la gespa", va explicar Iniesta als periodistes abans d'abandonar l'estadi. "Això és el més important. La gent m'envia missatges. Les persones són més importants que la rivalitat".

Iniesta competeix per ser el millor jugador de l'any 2010 amb dos companys d'equip, Messi i Xavi. I, malgrat que el partit de dissabte va reiterar que no hi ha cap jugador tan especial al món com Messi, i cap de tan influent com Xavi, el gol d'Iniesta a la final del Mundial segurament li valdrà el premi. Iniesta no parla mai gaire del seu talent, però Picasso, que va residir a Barcelona, una vegada va escriure: "El que val no és el que l'artista fa, sinó el que és".