Publicitat
Publicitat

HISTÒRIA BLAUGRANA

El Barça actual no seria igual si els seus quatre pilars haguessin pres altres decisions aquests dies concrets

4 Instants decisius

Xavi Hernández: 07-06-99

Amb 19 anys, Xavi Hernández va haver de decidir entre seguir al Barça, on havia de competir amb Pep Guardiola per un lloc a l'onze titular, o marxar al Milan, on li van prometre que seria titular. A més, el Barça li pagava 40 milions de pessetes bruts (va renovar per 90), mentre que el club italià n'hi oferia 250 nets. Després del Mundial Sub-20 de Nigèria, en què Xavi va destacar com un dels millors jugadors, Adriano Galliani va apostar per ell. El volia al Milan. Justament després d'aquell Mundial, Platini va dir que el de Terrassa havia estat el millor, però el premi se'l va endur un jovenet Seydou Keita. "Jo volia que marxés. No només pels diners, perquè allà cobraria una bestiesa, sinó també pel tema esportiu: al Milan hi anava per ser un jugador important", explica el germà de Xavi, Òscar Hernández. Però Xavi i la seva mare, la Maria Mercè, van tancar-se en banda i van apostar per quedar-se al Barça. "A casa el debat va durar ben poc. Ell deia que a Itàlia no hi feia res, que tot ho tenia aquí: l'entorn, els amics, la família...", recorda Òscar Hernández. Galliani, de fet, va fer visites a Catalunya per intentar convèncer Xavi. El dirigent del Milan no entenia com el migcampista no acceptava l'oferta. "En aquell moment, el Milan era un equip poderosíssim a Europa, i el Barça no estava entre els millors equips del món", recorda el germà, que assumeix que amb el temps s'ha vist que Xavi tenia raó. "Per un tema esportiu, però també per a la seva felicitat. És el seu club, el club del seu cor, i sempre és millor ser a casa que a fora, si hi estàs bé".

El 7 de juny del 1999, Xavi renovava per vuit anys amb el Barça i deia que vivia "un dels millors dies de la seva vida". Després d'aquell, la història li tenia reservats molts grans dies com a blaugrana. Tants, que ja s'ha convertit en el jugador que més partits ha jugat amb el Barça i ha superat Migueli.

Leo Messi: 14-12-00

Que Messi sigui a dia d'avui el segon màxim golejador de la història del Barça, amb 202 gols -serà el primer a finals d'aquesta temporada o a principis de la següent-, és gràcies al fet que l'any 2000 la família va tenir paciència, Josep Maria Minguella va creure en ell i Carles Rexach hi va apostar. Si aquests tres factors no haguessin coincidit i Rexach, com a director esportiu d'aquell Barça, no hagués firmat el contracte de l'argentí en el famós tovalló de paper, avui Leo Messi segurament no seria al Barça ni seria el líder del Pep team.

Per entendre les dificultats que va suposar el fitxatge d'un nano de 13 anys que no feia més d'un metre quaranta d'altura s'ha de conèixer el context. Era a finals de l'any 2000: Joan Gaspart acabava de guanyar les eleccions a Lluís Bassat i havia fet una junta directiva gegantina per acontentar a tothom i una estructura esportiva amb moltes llacunes. L'exagent FIFA Josep Maria Minguella, que és qui va portar Messi a Barcelona, explica: "Una gent de confiança a Rosario em van dir meravelles d'un nen de 13 anys, i vaig convèncer el Barça que li fes una prova, tot i que no va ser fàcil perquè llavors la prioritat era guanyar la Lliga, el Madrid acabava d'endur-se Figo". Va estar 15 dies entrenant-se però els tècnics no es posaven d'acord sobre Messi: "A alguns sí que els va agradar, però d'altres deien que era un jugador de futbolí, que era massa petit i que es trencaria a la primera entrada forta". De fet, un dels problemes que tenia Messi era aquest, que era massa menut per la seva edat i necessitava un tractament d'hormones del creixement que ni la família ni cap club a l'Argentina li podien pagar. Aquesta prova va ser el setembre del 2000, i al desembre al Barça ningú s'havia pronunciat sobre Messi, encara. Els pares estaven nerviosos davant el silenci blaugrana, i Minguella hi va tornar a intervenir. Va anar directe a Rexach i li va dir que havien de decidir-se. Llavors va organitzar un partit per veure'l en acció i no va dubtar a quedar-se'l. "Poc després, el 14 de desembre, al bar del Club Tenis Pompeia de Barcelona, estàvem reunits Rexach, un ajudant meu del despatx que estava al càrrec de la família de Messi, Horacio Gaggioli, i jo, i li vaig dir a Rexach que la família necessitava tenir alguna cosa signada d'algú del Barça per estar-ne segurs. Allà mateix va agafar un tovalló de paper del bar i va firmar el primer contracte de Messi". La resta de la història és prou coneguda.

Víctor Valdés: 09-11-02

Una rebequeria va estar a punt de fer perdre la carrera de Víctor Valdés al Barça. El porter de Gavà, que ja s'ha convertit en el blaugrana que més minuts ha mantingut la porteria a zero (ha superat Reina), es va jugar el seu futur a Can Barça l'any 2002. Després d'haver tastat la mel de jugar amb el primer equip a les ordres de Van Gaal -va disputar 11 partits, 6 de Lliga i 5 de Lliga de Campions-, el tècnic holandès el va enviar al filial, com ja havia fet anteriorment amb Xavi o Puyol. Però a diferència dels altres dos jugadors del planter, Valdés no va pair bé baixar al B i va decidir no presentar-se a l'entrenament. "Va ser una rebequeria de nen petit. Tenia un caràcter molt fort", explica el llavors entrenador del Barça B, Quique Costas. Valdés va demanar perdó en roda de premsa i es va sotmetre a la disciplina del club, que va ser benèvol amb la sanció -només econòmica, de 12.000 euros-. "El Víctor apuntava maneres, però a la vida també cal tenir paciència, sort i tenir un comportament honrat, com el que ha tingut fins ara", diu Costas, que recorda que aquell incident va ajudar Víctor Valdés a "madurar". "Es va adonar que havia ficat una mica la pota", recorda l'entrenador.

Pep Guardiola: 08-05-08

Ni el mateix Pep Guardiola ho tenia clar, això d'agafar les regnes del primer equip del Barça amb 37 anys i només un any d'experiència a les banquetes. De fet, pocs dies després que es fes oficial -el 8 de maig del 2008- que substituiria Frank Rijkaard, el Pep va demanar consell a un col·lega seu d'un altre equip de Tercera: "Em veus capacitat per dirigir el Barça?" Aquests dubtes estaven força estesos dins la directiva del Barça i l'únic que ho va tenir clar des del primer dia va ser Txiki Begiristain, el secretari tècnic. Marc Ingla, vicepresident esportiu en aquell moment, explica com va començar tot: "Després de perdre a Lió un partit de Champions el novembre del 2007 ens vam reunir a l'hotel de concentració mateix amb el Txiki, i ell em va dir que el cicle de Rijkaard s'havia acabat, però que per respecte a la seva trajectòria el deixaríem acabar la temporada; vam començar a pensar en el perfil ideal per substituir-lo, i ell va dir el nom de Pep per primer cop". La direcció esportiva, però, no volia equivocar-se i va valorar altres entrenadors. "Ens van dir que Mourinho hi estaria interessat -estava sense equip després del Chelsea-, i l'11 de febrer del 2008 el Txiki i jo el vam anar a veure a Lisboa; van considerar que valia la pena conèixer-lo i escoltar-lo, coneixia la casa i havia jugat amb un 4-3-3 a Londres, però en tornar el vam descartar". A Ingla i a Txiki no els van convèncer els seus PowerPoints, però Ferran Soriano, un dels vicepresidents importants, sí que creia que era l'home que necessitaven. Els tres noms que van arribar a la taula de Joan Laporta eren els d'Ernesto Valverde, Laurent Blanc i Guardiola, tot i que Txiki sempre va apostar pel de Santpedor, i des del febrer Ingla també. Al president, però, no és que no li agradés cap dels tres noms, però la seva il·lusió era acabar el seu mandat -el 2010- de la mà de Rijkaard, amb qui va començar el 2003. "No va ser fins després del 4-1 al Bernabéu, el dia del passadís al Madrid, que Laporta no va esvair tots els dubtes que Rijkaard no havia de renovar, llavors se'n va adonar i va apostar pel Pep". Ingla també explica que cap al mes de març alguns membres de la junta ja van voler cessar l'holandès i posar Pep: "Fins i tot algú va proposar de posar Cruyff! Si Pep hagués entrat llavors en aquell vestidor l'hauríem cremat". La directiva va tenir paciència i dimecres Guardiola va complir el partit 200 a la banqueta del Barça.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT