Diuen que la Vendée Globe és com l’Everest de la vela. És la volta al món sense escales o, cosa que és el mateix, 90 dies de navegació en solitari. Per a Dídac Costa, un català apassionat del mar, és un somni. Després d’acabar la Barcelona World Race, tenia entre cella i cella aquest repte. I ara ha decidit tirar-s’hi de cap. “M’hi he fotut fins al coll per aquesta il·lusió”, explica. Avui, des de Les Sables d’Olonne, a França, arrenca el seu somni. Un somni en el qual ha invertit tots els seus estalvis, part dels estalvis dels amics i familiars -“i alguna part de deute”, com ell indica- per fer-lo realitat. “Vaig acabar l’última edició de la Barcelona World Race i l’experiència em va agradar molt. Les ganes de continuar en aquest món em van fer començar a muntar aquest projecte”, diu. El seu projecte és modest: té un pressupost de 300.000 euros quan altres equips hi han invertit milions. Però el seu objectiu és acabar, que no és poc: en les set edicions que s’han fet d’aquesta regata hi han participat 138 navegants, i tan sols 71 han arribat a port (la resta han abandonat a mig camí).
Malgrat que el recorregut és similar, la Vendée Globe no té gaire a veure amb la Barcelona World Race. Dídac Costa hi competirà amb el mateix vaixell, però ho farà en solitari. Tres mesos sol, al mig del mar. Ell i el vaixell, res més: “En competicions llargues mai penses en d’aquí tres mesos, vas pensant en diverses zones: fins a les Canàries, després a l’Equador... o per les diferents zones de meteorologia. Serà exigent pel que fa al cansament”. És a dir, dormir amb un ull obert per controlar-ho tot, menjar vigilant de no xocar amb res... “T’adaptes a les condicions de navegació de cada dia. Has de fer que el vaixell vagi com més ràpid millor, però també has de descansar, menjar... i fer reparacions si cal. Dorms menys, però cal dormir. Si fos una competició d’un dia o dos, podries aguantar sense dormir, però aquí cal descansar. Potser a la nit dorms més, però si durant el dia tens algun moment tranquil l’aprofites. Tens el pilot automàtic o alguna alarma que et desperta si passa alguna cosa. Fas torns curts de son. Dorms mitja hora, si veus que tot està bé pots continuar dormint...”, explica Costa. I, pel que fa al menjar, tot liofilitzat. “És bo -apunta ràpidament-. A la gent d’entrada li fa respecte i li sembla un drama menjar això, però és bo i hi ha varietat. Hi ha molt mercat als països del nord. Només cal afegir-hi aigua i, per evitar portar pes, portem dues potabilitzadores”, diu.
La regata en si serà dura, però, per a ell, també ho ha sigut arribar a la línia de sortida. Fins a finals d’octubre ha estat treballant -és bomber del Parc de Cerdanyola del Vallès- i ha hagut de compaginar la feina amb la preparació de l’aventura. “Ha sigut una dificultat més, però el més important ha sigut la preparació del vaixell, que és la base i no pot fallar. I per a la regata he demanat una excedència, i ja veurem quan torni què passa amb la meva feina”, afirma. I, per si tot això no fos prou, abans de deixar Barcelona per anar cap a terres franceses, la pluja li va jugar una mala passada: un llamp va caure sobre el pal i va endarrerir el trasllat del vaixell perquè hi va haver algun desperfecte electrònic d’última hora. “No m’havia passat mai navegant i m’ha passat estant a port”, deia resignat.
Respecte, que no por, és el que sent quan pensa en la regata que avui comença: “Pots xocar amb alguna cosa, pots cometre un error amb una maniobra i no poder arreglar-ho... I la durada de la regata, que són tres mesos, molt de temps”. És per això que hi ha riscos que ha preferit minimitzar: abans de la Barcelona World Race es va operar de l’apèndix. “Et pot agafar una apendicitis al mig del mar... I hi ha algunes zones de la regata que ets molt lluny d’algú que et pugui ajudar. És una mica estrambòtic, però és així”, afirma.
