Investiguen si el Brasil va comprar vots per prendre els Jocs del 2016 a Madrid
La policia ha iniciat una operació que afecta el president del Comitè Olímpic Brasiler
BarcelonaEl 2 d'octubre del 2009, a Copenhaguen, Madrid va tornar a quedar-se sense Jocs Olímpics. Tot i haver quedat primera en la votació inicial, després de caure Tòquio i Chicago, la capital espanyola va veure com era superada per Rio de Janeiro en el moment decisiu. L'any 2016 els Jocs se celebrarien a Rio, que es va endur 66 vots i va duplicar els 32 que va sumar Madrid en una nova cursa olímpica frustrada.
Vuit anys més tard d'aquella votació, les autoritats brasileres investiguen si hi va haver un frau. La Policia Federal ha iniciat un operatiu aquest dimarts en el qual s'han detingut diferents persones sospitoses de participar en suborns als membres del Comitè Olímpic Internacional. El president del comitè brasiler i membre honorari del COI, Carlos Arthur Nuzman, segons el portal G1, està implicat en el cas, i haurà de prestar declaració. La investigació sosté que Nuzman va participar en la compra de vots, fet que va fer decantar la balança cap al costat sud-americà, i ara la fiscalia demana que se li bloquegin tots els béns (els mitjans locals parlen de 318 milions de dòlars). "Nuzman és l'element central que vincula empresaris i representants del COI", ha denunciat la fiscal Fabiana Schneider. "Els Jocs es van utilitzar com un trampolí per a actes de corrupció de dimensió olímpica", ha afegit.
La policia ha registrat el domicili de Nuzman i diferents locals i oficines que apareixen en l'operació Unfair Play [joc brut], que s'ha desplegat en el marc de l'operatiu Lava Jato. En la mateixa situació que Nuzman es troben l'empresari Arthur Cesar de Menezes, conegut com a 'Rei Arturo' al Brasil, i la seva exsòcia, Eliane Pereira Cavalcante. Amb la investigació brasilera hi col·labora la justícia francesa, i afecta l'exgovernador de Rio Sergio Cabral, que és a la presó per corrupció, i Papa Massata Diack, fill de Lamine Diack, llavors president de la Federació Internacional d'Atletisme (IAAF).
Vot africà
Segons la fiscalia, Cabral va rebre com a mínim 10 milions de dòlars a través d'empreses pantalla i un testaferro, Arthur Cesar de Menezes, que està en cerca i captura. A més, almenys 2 milions de dòlars més van ser transferits pocs dies abans de la votació a Copenhaguen a comptes bancaris i empreses vinculades a Massata Diack, clau per influir en els països africans, que acostumen a "votar units", segons Schneider.
El president del Comitè Olímpic Espanyol, Alejandro Blanco, ha admès que se sentiria "decepcionat" si es confirma aquest suborn massiu. Això sí, ha assegurat que està "convençut" que "no són gent corrupta".
